Sonia Querol Galarza
Sòcia d’ADONA’T
Agost 2026
Les festes anuals que es celebren al nostre territori venen marcades, en la seua majoria, per la nostra cultura de tradició cristiana. Un d’aquests dies importants i especials a la Mediterrània és el 15 d’agost, la festivitat de la Mare de Déu d’agost, també anomenada Mare de Déu Dormida o festa de l’assumpció de Maria on es commemora que “el cos i l’ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel per la gràcia divina després d’acabar els seus dies en la terra”.
Al País Valencià, tenim una de les representacions sacrolíriques el teatre medieval més antigues: és el Misteri d’Elx, que va aconseguir sobreviure a les prohibicions del Concili de Trento al segle XVI. És la Festa Gran d’agost de molts dels nostres pobles, ciutats, barris, masos i urbanitzacions vacacionals on les populars “Festes d’agost” marquen un moment important de les vacances d’estiu.
Sopars de paiporta, concursos de paelles, carnavals casolans, pinyates, melons d’Alger convertits en fanalets, traques i petards són tradicions populars que almenys els nascuts al segle XX hem pogut viure al llarg dels estius de bona part de la nostra vida.
El cristianisme va adaptar a les seues creences les anomenades festes paganes celebrades pels grecs, romans o jueus, que van ser substituïdes per aquelles que han perdurat en la nostra tradició religiosa com ara el Nadal, sant Josep o sant Joan que coincidien amb efemèrides astronòmiques celebrades anteriorment a l’establiment del cristianisme. No sembla que passe així amb la festa de la Mare de Déu d’agost.
Res és innamovible i tot és reinterpretable i ara alguns grups feministes consideren que, en girar al voltant de la figura de Maria, un dels pocs personatges femenins destacable de la tradició bíblica i cristiana, pot ser reivindicada des d’un vessant artístic i simbòlic de l’apoderament femení. Per això, alguns col·lectius, han començat a organitzar alternatives com en les Festes Majors de Gràcia on la celebració mariana esdevé un espai reivindicatiu i feminista.
Però, com connecta una figura venerada per la seua puresa i resignació amb la realitat de les dones actuals?
Durant segles, la figura de Maria ha servit d’exemple del que ha de ser una dona model en una estructura patriarcal immersa en la cultura judeocristiana.
Eixe ideari, avui en dia, encara és present en la societat actual d’una forma més o més conscient en la seua transmissió, que afecta tothom, dones i homes.
Per a les dones que han assumit la lluita per desprendre’s de la motxilla històrica, cultural i moral resulta esgotador, perquè a més de treballar per assolir la igualtat, en l’àmbit professional i ocupar l’escena pública com a protagonistes, no s’ha rebaixat l’exigència de continuar sent unes “dones model”, mares perfectes, mestresses de casa impecables…
Rellegir les nostres tradicions culturals sota una lent contemporània ens ajuda a entendre d’on venim i cap a on volem anar.
Convertir una festa dedicada a la veneració de la imatge virginal, sofrida i abnegada per la festa del reconeixement del valor intrínsec de les dones, del seu treball i dels seus cossos des d’una perspectiva feminista és una necessitat saludable i de supervivència emocional.La dona occidental del segle XXI ja no espera passivament ser “elevada” per forces externes divines. Avui, la veritable assumpció és col·lectiva, activa i autònoma: una elevació que es construeix des de la terra, des del dia a dia, conquerint espais de llibertat, igualtat, lliures de violències estructurals i caminant fermament cap a l’eliminació també de les noves armes que utilitza el masclisme com son el ciberassejament, la proliferació dels atacs massius en xarxes socials contra les dones o la desinformació interessada sobre qüestions de gènere.
Celebrem la festa del 15 d’agost amb revetlles populars que festegen el cor de l’estiu i no l’acceptació d’un rol femení caduc i mesquí.
ADONA'T 