S’acosta Nadal i on estan les velles i vells?

Marisa Giner Parra
Mestra jubilada, membre del Consell Municipal de Gent Gran i sòcia d’ADONA’T
Desembre 2022


Som a desembre, ha passat la setmana boja del dia de la Constitució i de la Immaculada, als carrers es veu gent anar i vindre, majoritàriament dones, portant bosses ja amb regals o mirant aparadors de tendes. Al Mercat Central les parades estan plenes de viandes, i a les tendes hi ha alegria, atenent la clientela que ja està comprant de cara els menjars nadalencs.

A moltes ciutats i pobles s’ha celebrat un esdeveniment prou nou que sembla que ha vingut per quedar-se: l’encesa de llums nadalenques que engalanen els carrers cada vegada amb més bombetes, i això que ens bombardegen amb allò d’estalviar energia, per més que diuen que han invertit i que són de baix consum. Hi ha llocs que ben bé no saps si estàs a la fira de Sevilla, les falles de Valencia… o a saber a on. Sí, s’acosta Nadal, la festa cristiana que celebra el naixement de Jesús i tant si som creients, atees o agnòstiques, d’una manera o d’una altra, totes celebrem el Nadal al voltant d’una taula plena de menjar típicament nadalenc que compartim amb família i amistats. A algunes segur que ens ve de gust aquesta celebració, altres ho faran perquè no els queda més remei o tal vegada perquè no tenen coratge per dir prou, fins ací…

Perquè, com ja sabem, sols triem les amigues, de família tens la que et toca. Cadascuna sabrà.

Es respira ja eixe ambient “nadalenc” que el consumisme ha imposat a la societat i que hem interioritzat i normalitzat com si fos el més natural, el que cal.

Els carrers estan de gom a gom, la ciutat respira vida, il·lusió, ambient festiu… però trobe a faltar les persones majors, la gent gran, la tercera edat, les velles, les iaies (no saben ben bé com etiquetar-ho). On estan les persones majors? On està eixe vint-i-cinc per cent de la població, que majoritàriament som dones? Què fan? Com ho viuen? Qui els conrea?

Què passa amb els/les majors que no poden moure’s, o estan malaltes, o estan discriminades socialment? Què passa amb aquelles i aquells que viuen tots sols a sa casa i que són invisibles? Què passa amb aquelles i aquells que viuen en residències i no poden eixir? Què passa amb les iaies i iaios de les nostres famílies quan ja no troben forces per preparar les viandes i la taula?
Quan van quedant-se fora de les converses, qui els pregunta què pensen o com ho farien? Qui es preocupa perquè no se senten excloses? Qui reconeix la seua experiència? Qui valora les seues contalles, els seus records, les seues vivències encara que les hagen contades mil vegades? Qui posa en valor la seua saviesa? Què fem per a transmetre’ls l’estima i el respecte que ens desperten, per fomentar la seua autoestima i dignitat?

Si heu llegit fins ací estareu posant el crit al cel i segur que cadascuna té la seua parcel·la de raó, el seu punt de vista…

Tenim feina, molta feina per davant. La vellea és l’etapa de la vida més silenciada i oblidada, on totes arribarem, si les coses rutllen bé. Els estereotips i l’edatisme que ens envolten estan tan normalitzats que ni ens adonem.

Primer, tal vegada caldrà parar i posar temps per poder esbrinar el nostre voltant, per escoltar i redescobrir què volen les mares, les iaies, i tindre empatia amb elles. Després, fer un exercici de valoració, respecte i acompanyament, que mai se senten soles i, si cal, ajudar-les a dur endavant els seus desitjos, que segur en tenen.

I si, a més, ens encoratgem caldrà ampliar la nostra mirada i enfocar la vellea, fer-la visible.

Reclamar la seua presència a les campanyes d’igualtat i de violència de gènere i als seus eslògans. Defensar els seus drets que a la fi són els mateixos de qualsevol persona i, per tant, caldrà parar compte a la no exclusió, la intergeneracionalitat, la representació als llocs de decisió, l’atenció a la dependència, la bretxa digital… Queda molt per fer.

Estic segura que aquestes festes nadalenques que propicien els contactes familiars representen una ocasió molt bona per a començar a redescobrir si cal tractar amb un nou tarannà les velles i els vells més propers.

SALUT I BONES FESTES NADALENQUES!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s