Neus Escuder Sancho
Professora de secundària de Tecnologia i sòcia d’ADONA’T
Febrer 2024
L’ Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’any 2015 que l’11 de febrer fora el Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes en la Ciència.
Aquesta commemoració forma part de l´Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5 dels 17 que conformen l´Agenda 2030, i que té com a objectiu aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i les xiquetes.
L’objectiu és promoure la participació plena i en condicions d´igualtat de les dones i les xiquetes en l’educació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomenten una major participació de les dones i les xiquetes i en reconeguen les seues contribucions.
I és aquest últim punt especialment important ja que és probable que si Fleming haguera sigut dona, avui, difícilment, reconeixeríem aquest cognom. Segurament els mèrits dels seus descobriments se’ls hauria emportat algun company de recerca o, fins i tot, el seu marit. Este fenomen, que es coneix com Efecte Matilda, senyala la injustícia que ha relegat a l´oblit, de forma conscient i sistemàtica, les troballes de brillants científiques com Hildegarda de Bingen, Lise Meitner, Marietta Blau o Rosalind Franklin entre moltes altres. Va ser la historiadora de la ciència, Margaret W. Rossiter qui va posar nom a aquesta injustícia en honor a Matilda Joslyn Gage, activista dels drets de les dones. Campanyes com la de #nomorematildas denuncien aquest fets i recuperen les figures de totes aquestes científiques. Dones que podrien haver-se convertit en exemples a seguir per a totes les xiquetes a les que els hem fet pensar, en privar-les de referents, que la ciència és cosa d’homes.
Un altre moviment interessant és la Iniciativa 11F (11defebrero.org) que va començar l’any 2016 i que té dos objectius. Visibilitzar el treball de les dones que es dediquen a les àrees STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), creant així referents femenins per a la infància que puguen contribuir a l’elecció d’estes àrees com a carreres professionals i conéixer els diferents factors que afecten la situació actual de la dona en les àrees STEM per a fomentar pràctiques que conduïsquen a la seua eliminació i aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit científic.
Fan nombroses activitats que es duen a terme entre l’1 i el 15 de febrer a tot l’estat espanyol. Aquest any 2024 s’han registrat 1201 sol·licituds de xerrades per a centres educatius que seran impartides per dones STEM de les quals, unes 150 aproximadament aniran al País Valencià i d’aquestes, unes 20 a Castelló i província.
Pel que fa a les xifres, les dades són eloqüents: si bé sis de cada deu universitaris són dones, només un 40 % dels estudiants de carreres científiques ho són, i a nivell global, la seua presència en les professions científiques amb prou feines arriba al 30 %. Aquestes dades no són casualitat ni mera qüestió de preferències. Podem vincular-lo, sense cap dubte, als estereotips preconcebuts imposats per la cultural patriarcal heretada.
Dins del Sistema Universitari Espanyol, per especialitats, la que menor percentatge té és la Informàtica (13 %) seguida de les Enginyeries (27 %). No hi ha una fórmula màgica per a revertir aquesta situació però des dels centres de Secundària i, en concret, des de la matèria de Tecnologia, que és la que més s’apropa a les enginyeries, es podria millorar la situació si les universitats li donaren el pes que es mereix en les ponderacions que es fan per a les proves d’accés, tal i com fan en altres llocs com Catalunya.
També l’actitud del professorat i dels pares i mares podria influir en l’ansietat de les xiques davant aquest tipus d’estudis i en la falta d’interès. Les expectatives dels pares i mares són diferents per als xics i les xiques. Per a estudiants amb el mateix nivell de rendiment, els pares i mares que pensen que les seus filles es dedicaran a professions tècniques són la meitat (o menys) que en el cas dels xics.
I és que abans de la universitat, les xiques constitueixen el 53 % de l’alumnat matriculat en batxillerat; encara que la seua presència en la modalitat de ciències baixe fins al 47 %. Aquestes diferències també estan presents en els estudis Formació professional (FP). En la família professional d’informàtica i comunicació, les dones conformen un 17 % de l’alumnat. Al contrari, el percentatge d’alumnes dona supera el 70 % en les famílies de sanitat i el 50 % en la família de química.
Per això, si li preguntes a una alumna d’uns 15 anys per les expectatives de treball, un 20 % pensarà en l’àmbit de la salut i sols un 7 % ho farà en l’àmbit de les ciències i la tecnologia. Així doncs, i per concloure, és fonamental que des dels centres de secundària normalitzem en classe la idea d’activitat científica com una tasca socialment important a la qual podem contribuir dones i homes per igual, presentant a les nostres estudiants models femenins històrics que puguen servir-los com a referents i inspiració, al mateix temps que posem damunt la taula els prejudicis camuflats que existeixen a la nostra societat.
ADONA'T 