Reis Lloría Adanero
Professora i sòcia d’ADONA’T
Febrer 2024
L’11 de febrer està declarat com el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència per part de l’ONU des de 2015. D’acord amb el text de la declaració, es reconeix “el paper clau que desenvolupen les dones en la comunitat científica i tecnològica i que la seua participació s’hauria de reforçar”. Al mateix temps, es destaca el paper de diverses entitats per a “donar suport a les dones científiques i promoure l’accés de les dones i les xiquetes a l’educació, la capacitació i la investigació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, així com la seua participació en estes activitats a tots els nivells”. És el que es coneix amb l’acrònim CTEM (o STEM, per les sigles en anglés).
Malgrat que a primera vista pot semblar adequada la institucionalització d’una data dedicada a reivindicar la necessitat d’incorporar les dones a l’àmbit de les ciències i visibilitzar la seua tasca, a mi personalment sempre m’ha grinyolat eixe dia: em sembla que parteix d’una idea sexista. Per què? Doncs perquè s’intenta aconseguir la igualtat de les dones i els homes a partir de la incorporació d’elles en àmbits que estan fortament masculinitzats. Però, si això s’aconseguira en un futur, no seria una igualtat real perquè, com ja he dit, parteix d’una perspectiva asimètrica: és important que les dones participen dels àmbits dominats pels homes. Poc a poc, alguns dels hàbits i comportaments, considerats masculins (per exemple, dur pantalons, fumar, practicar esports…) les dones els hem anat incorporant i, amb el pas del temps, estos canvis són acceptats socialment. Però encara no està tan ben acceptat que els homes vestisquen amb roba considerada femenina (falda, sabata de taló…) o realitzen activitats on la presència de les dones és majoritària, i que són essencials per a la societat, com són les tasques de cura, tant de forma privada com en el mercat laboral. Disposem de diferents fonts on podem informar-nos d’estes dades. Per exemple, segon l’estudi «Mujeres y hombres en España 2022», de l’INE, les dones, treballen fora de casa o no, dediquen més hores que els homes tant a les tasques domèstiques com a les de cura de persones dependents; les dades que ofereix el Ministeri d’Educació i Formació Professional mostren que en el curs 2021-22 les dones ocupaven el 77,8 % de matrícules en educació front al 22,2 % d’homes; i si atenem a les dades que ofereix, en este cas, el Consejo General de Trabajo Social, l’any 2021 el 86 % de les col·legiades eren dones.
Esta manca de reconeixement de la incorporació dels homes en estes tasques, ocupacions i professions amb un dia internacional implica, al meu parer, la perpetuació de la idea que les activitats feminitzades són de «segona» categoria, «no aptes» i «no adequades» per als homes. Amb esta visió mai es podrà aconseguir la igualtat real entre dones i homes. Per tant, ens hauríem de plantejar la següent qüestió: com podem superar esta situació? La resposta és fàcil: amb una coeducació real des de l’escola, que provoque el que Marina Subirats anomena el «canvi cultural» necessari que duga a eixa igualtat.
I, mentre això arriba, a veure si l’ONU institueix el Dia Internacional de l’Home i el Xiquet en les Tasques de Cura! I que tant des de l’Estat com des de les comunitats autònomes es dediquen campanyes que fomenten esta participació equitativa, i si es donen beques a aquelles dones que es matriculen en cicles de Formació Professional habitualment dominats pels homes, com es va fer en esta comunitat per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per què no es fa el mateix amb els homes que desitgen entrar en aquells estudis que estiguen ocupats majoritàriament per dones?
ADONA'T 