La tradició musical a Burkina Faso

Imma Puig i Vicent
Gnanou. Projectes solidaris i sòcia d’ADONA’T
Novembre 2022

A l’Àfrica subsahariana, les influències musicals tenen un denominador comú entre les diferents cultures o costums tribals: la connexió entre el significat de la mare terra i l’espiritualitat. Els ritmes, les danses, són formes d’expressió, generalment comunitàries, que comboien els casaments, les eixides a caçar animals o també les activitats polítiques, sempre amb el motiu essencial que és allunyar els esperits malignes, i alhora, retre honors als éssers protectors.
El calendari 2023 de l’ONG, Gnanou. Projectes solidaris, que ja té una col·lecció de monogràfics de moments actuals de la vida a la ciutat de Safané, a Burkina Faso, fruit de la convivència amb els natius que ens permet seleccionar allò que podem transmetre de manera respectuosa.
Enguany les pàgines del calendari volen mostrar els instruments musicals més populars de la zona on es desenvolupa el nostre treball de cooperació. Les eines utilitzades, tan casolanes i domèstiques, per a fer sonar ritmes i sorolls són producte d’una cultura d’un primitivisme evident, però la seua necessitat d’exterioritzar les possibilitats artístiques fins i tot a través dels sons de la percussió no minva la capacitat per a construir uns instruments sorprenentment eficients.
Quan observem un aparell musical com els que es mostren al calendari, cal fer-ho no sols des de l’òptica melòdica, sinó que cal ubicar-lo dins del seu context etnogràfic, on qualsevol objecte sonor, malgrat que siga de poc cost material, té un valor primordial per la funció per la qual s’ha creat.
No cal dir que molts dels instruments que hi són al calendari han estat confeccionats per persones que no tenen ni la mínima noció de llenguatge musical, però la capacitat de trobar els elements, com fusta, metall, carabasses i cuir per aconseguir la percussió, fa que els creadors desenvolupen una especial aptitud d’entonació per a poder ajuntar, uns amb els altres, instruments de manera harmònica i afinada.
Com en la resta del món, i al llarg de totes les civilitzacions, a Safané també, la música està immersa en tots els esdeveniments festius, religiosos, de treball o manifestacions de dol. No es pot concebre cap celebració familiar o de caràcter tribal ètnic, on no estiguen presents els sons repetitius dels tam-tams, a ritme creuat que el fa diferent als altres ritmes africans, i que des de molt lluny i a qualsevol hora del dia o la nit es poden escoltar pels pobles de la Sabana africana. Tampoc existeix cap restricció horària, ja que el motiu d’avís és, de vegades, l’única manera de comunicar-se entre els pobles.
És habitual escoltar els ritmes, a la nit o durant la posta del sol, que poden allargar-se dies, setmanes, o mesos, com el cas d’esdeveniments necrològics, sempre en funció de la posició social del difunt. Sovint s’inclouen accions lúdiques per als assistents que sempre tenen caràcter transcendental d’acompanyament, en cas de dol, tant a la família com a l’ànima del mort. Tal com van passant les hores poden introduir-se estones de descans per a menjar, o beure el dolo, la beguda tradicional a base de mill fermentat, que se serveix dins d’un gran recipient de fang, el canarí. Els músics i dansants beuen per mantindre’s forts i afinats, ja que també el cant forma part dels elements i la dramatització de l’acte. La música subsahariana sempre ha servit de connexió entre el fet terrenal i allò espiritual, com a tot arreu, encara que ja no ens n’adonem.
Alguns instruments són per a animar a l’hora de treballar. Aquestes ètnies, amb cultures tan primitives, estan habituades als treballs molt durs. L’inici de la crida, sol ser una frase, que és contestada amb la participació en el treball, creant-se formes espontànies de disciplina que es manifesten en la feina, com ocorre en l’arreplega del mill, del cotó, del panís, etc. Aquests tipus d’actituds, típiques en la tradició musical africana, creativa i espontània, les podem reconèixer també a la nostra cultura valenciana, com són els de crida o els cants de treball (batre, sega…).
Pel que fa al típic i famós tam-tam, és característic dels griots, l’ètnia musical per excel·lència, d’on han sorgit autèntics trobadors, poetes i narradors. Entre les seues funcions destaca la de comunicadors de les notícies per tot arreu, ells viuen de xicotetes propines que reben per fer sonar els seus instruments i amb les tonalitats, crits i versos fer arribar a tothom les notícies, de poblat en poblat, no importa si són efemèrides del tipus que siga, ells són els encarregats de fer saber les novetats, visites, festejos, elogis… per aquest privilegi mantenen l’endogàmia i no s’emparellen amb altres ètnies, i són respectats perquè d’ells depenen, encara ara, les comunicacions i els combois entre els habitants.
Un any més el calendari 2023 de l’ONG, Gnanou. Projectes solidaris, és una acció per ajudar a una comunitat a superar dificultats, sempre en consonància amb la cultura de pau.


One thought

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s