Tu que tens temps

Sonia Querol Galarza
Exempleada de banca
Setembre 2022

Ens passem gran part de la vida desitjant tenir temps, més temps per a nosaltres, per a les nostres coses, per poder fer el que ens abelleix en cada moment, sense tocs d’agenda, rellotge o obligació ineludible. Algunes persones en diuen temps “per a viure”.
Si has tingut un treball remunerat amb certa continuïtat, la jubilació et proporcionarà els recursos suficients per a poder viure “sense treballar” i poder fruir de tot el teu temps.
Si a més a més tens la sort de gaudir de salut i ganes de viure; tot apunta que per a tu comença “una nova vida”. Una bona nova vida.
Doncs aquesta nova vida, també és substancialment diferent si qui es jubila és un home o una dona.
Si eres dona, el teu entorn, la societat (i tu mateixa) t’atorguen uns  condicionaments pel gènere, i conseqüentment et donen una agenda diària plena de responsabilitats.
És cert que podràs fer tot allò que no podies quan tenies un horari laboral que t’ocupava la major part del dia, però, el que ja no està tan clar, és que siga el que tu volies, el que havies previst.
Si tens fills, molt probablement, necessitaran que els ajudes a fer més fàcil el seu dia a dia i esperaran de tu que assumisques algunes tasques familiars que resulta difícil conciliar amb els horaris laborals. Si tens familiars d’edat avançada o dependents, s’esperarà de tu que et faces càrrec de gran part de les seues necessitats que, malauradament, no són poques.
Evidentment, tu també necessitaràs temps per a tu mateixa, però segurament hauràs de seguir fent mans i mànegues per organitzar-te i aprofitar les hores.
Les dones hem sigut guiades, educades, espentades a ser les curadores del món. Tenim inserit en el més profund del  cervell que hem de procurar el benestar de tot el nostre entorn. I si no ho fem, tendim a sentir-nos malament. Doblement malament; si ho fem perquè frustrem molts dels nostres desitjos i si no ho fem perquè no som dones “com cal”.
Però aquest “inevitable” destí es pot canviar?
Aleshores què hem de fer?
Pense que hem de fer cadascuna el que vulguem; això, per mi, és indiscutible.
Se sol dir que és normal que, al principi d’estar jubilada, la gent, se senta confusa i perduda. Sense saber, ben bé, què fer.
Canviar les rutines assolides durant anys no és fàcil i la tendència condueix a posar-se a fer coses “útils” a temps complet. Omplir cada minut del dia fent coses, no estar mai sense fer res de profit.
I jo em pregunte; útils, per a qui? Per a què?
Darrerament, amb més assiduïtat, es parla de la necessitat d’adoptar un pensament conscient sobre el  propi envelliment.
Potser, primer, hauríem d’adoptar un pensament conscient sobre com volem disposar de tot el temps en plena llibertat.
Abans d’aquesta “nova vida” ningú s’atrevia a pressuposar que el temps que li dedicàvem a la nostra feina remunerada era de “lliure disposició”. Doncs ara, totes eixes hores són nostres i haurem de poder disposar d’elles com ens vinga de gust.
Podem fer de tot, amb el nostre temps,  sempre que la premissa siga la llibertat d’elecció.
Per sort, cada dia més dones ens iniciem en el saludable hàbit del pensament conscient del temps.
Per poder dir “ara que tindré temps…”, abans que algú diga “ara que tindràs temps…”


One thought

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s