Adéu a la comboianta Mari Rubio

El passat 24 de maig va faltar Mari Rubio, qui fora presidenta del col·lectiu Adona’t entre 2015 i 2018. Resseguir la seua trajectòria vital és repassar la història del Castelló de l’últim mig segle.

Per Violeta Tena

Mari Rubio

Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que ‘comboianta‘ és aquella persona «activa, deseixida, desperta de potències». ‘Comboianta’ és també l’apel·latiu que molts utilitzen per referir-se a Rosa Maria Rubio Viciano, castellonenca de soca, peça clau en la recuperació de la cultura popular de la capital de la Plana, impulsora -junt amb molts altres – de les primeres iniciatives educatives en català a la ciutat, cofundadora de la Colla el Pixavi, cara visible durant quatre anys del col·lectiu de dones feministes Adona’t i darrerament, també, membre del col·lectiu Castelló per la Justícia. En definitiva, una cara familiar en molts dels moviments cívics que s’han bellugat a Castelló des de la represa democràtica des d’un tarannà nacionalista i profundament arrelat a les tradicions pròpies. Una dona imprescindible, alhora que discreta, com Rosa Maria Rubio Viciano, a qui tothom coneixia com a Mari, va faltar el passat 24 de maig a l’edat de 69 anys.

Parlar de Mari Rubio és parlar de la història recent de Castelló. Nascuda en una família llauradora del Raval,  fou una dona autodidacta, que tot i no tenir l’oportunitat de realitzar estudis superiors, sempre es mostrà inquieta per assolir nous sabers, compromesa, també, amb la seua ciutat i el seu país. Formà part de Tragapinyols, un grup de teatre amateur que si bé bevia directament de la tradició sainetista valenciana, naixia amb la voluntat de dignificar la llengua i evitar el to brofeg que caracteritzava el gènere.

L’empenta i l’entusiasme d’aquell col·lectiu de joves artistes fou imprescindible perquè tirara endavant, a principis de la dècada dels 80, la posada en escena del Betlem de la Pigà, un retaule nadalenc escrit pel poeta Miquel Peris i musicat per la compositora castellonenca Matilde Salvador. Aquella iniciativa s’emmarcava en l’interès d’una part de la societat civil per recuperar la tradició dels betlems, però també per refermar una identitat molt arrelada al territori, on l’ús de la llengua era absolutament normalitzat. Mari Rubio formà part de la nòmina d’actors i actrius amateurs que escenificà aquell costumari, tot interpretant a ‘La Pigà‘, el personatge protagonista, durant més de 20 anys. Amb els anys, el Betlem ha esdevingut una tradició imprescindible. Per a moltes famílies és, senzillament, el tret de sortida de Nadal.

Fou també en aquells inicis de la dècada dels 80 que Mari Rubio formà part del grup de famílies que començaren a bastir allò que durant tants anys se’ls havia negat: una educació per als seus fills en la llengua que parlaven a casa, i no en castellà. Participà, doncs, de la iniciativa per posar en marxa la Bolangerala primera escoleta que, a Castelló, tingué com a llengua vehicular el català, i, uns anys més tard la cooperativa que donaria peu al naixement de l’escola Censal, que fou també pionera en aquesta matèria. Mari era mare de tres fills a qui ella i la seua parella van amarar de la passió escènica. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s