Olympe de Gouges

Un dia 3 de noviembre de 1793 mor guillotinada en Paris Marie Gouze, més coneguda com a Olympe de Gouges, nascuda a Montalban el 7 de maig del 1748.

Olympe de Gouges

Nascuda en una família menestral, es casà molt jove i quedà vídua en poc de temps amb un fill a càrrec seu. El  1770 es traslladà a Paris on es canvià el nom i emprengué una carrera literària escrivint obres de teatre. Va ser una articulista i oradora brillant, tot i que va tenir una educació molt deficient i ni tan sols va aprendre a escriure bé.

El seu primer treball, emmarcat a la “Comedie Française el 1785, va ser l’obra de teatre titulada Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage (Zamore i Mirza, o el feliç naufragi), que gairebé la porta a presó per criticar el comerç d’esclaus  que representava el 50 per cent del comerç exterior de França i que enriquia a la noblesa.

Una altra injustícia que indignava Olympe era l’explotació de les classes més desfavorides pels membres del Primer i el Segon Estat  ( clergat i noblesa)  i que va deixar per escrit a la seva Carta al poble, publicada el 1788.

El 1789 s’abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre de cartes, pamflets manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament, propi de la Il·lustració ja s’havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com “L’esclavitud dels negres”, en què criticava amb duresa l’ esclavitud.

El 1791, escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, titulada originalment en francès Les droits de la femme, com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d’inferioritat. L’obra començava amb les paraules següents:

Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.

Va defensar la igualtat entre l’home i la dona en tots els aspectes de la vida pública i privada, incloent el dret a vot, l’accés al treball públic i a la vida política, el dret a posseir i controlar propietats, a formar part de l’exèrcit, i a l’educació i a la igualtat de poder en l’àmbit familiar i eclesiàstic. Va advocar per la supressió del matrimoni i la instauració del divorci, pel reconeixement dels xiquets nascuts fora del matrimoni, i va proposar un contracte anual renovable a signar pels cònjuges,

La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix una crítica de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que enumera drets aplicant-se només als homes; aleshores, les dones no disposaven del dret de vot, de l’accés a les institucions públiques, a les llibertats professionals, als drets de propietat, etc. L’autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, i escriu així: «la dona neix lliure i és igual en drets a l’home». Així es veia denunciat el fet quq la revolució oblidava les dones en el seu projecte de  llibertat i d’ igualtat.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s