Mirar i veure

Sovint contemplem la realitat que ens envolta sense consciència del fet que té moltes lectures. En fem la nostra i definim allò que passa al nostre voltant d’una manera única i personal. De tal mode, convertim uns fets en una sèrie d’esdeveniments que carreguem de sentit segons com a nosaltres ens sembla. Que una acció siga bona o dolenta, estiga bé o malament no depèn així d’una qüestió objectiva. Per a nosaltres, les coses no són agradables o desagradables en elles mateixes. Ho són segons com ens facen sentir. I d’aquesta manera en tenim prou per anar funcionant cada dia.

El que passa és que, com que no estem sols, soles, ens afecta la influència d’altres definicions, d’altres maneres de veure i d’assumir el món. I acabem canviant i modificant sensacions, percepcions, opinions. Ideologies estàtiques i inamovibles van evolucionant així cap a anàlisis, visions crítiques, qüestionaments i dubtes.

Dubtar ens fa evolucionar, créixer cap a altres maneres de valorar el que tenim. I el que no tenim. Quan dubtem que la manera que es té la manera d’afrontar una crisi siga l’única manera. Quan ens sembla que nosaltres ho faríem diferent i estem disposades, disposats, a mirar cap on ens fan mirar i amb les ulleres d’altres.

Aquesta ha estat, tots aquests anys, el gran mèrit de les dones d’ADONA’T. El compromís per mirar d’una altra manera i oferir eixa mirada per ser compartida per molts altres.

És així com el món va canviant: amb menudes aportacions de gran significat. Cada foto, cada postura, cada dona fotografiada està carregada de sentit, d’intenció. Res no ha estat casual. O sí. De vegades trobem més del que es pretenia en un gest, una mirada, una paraula.

Eixa és la màgia de compartir el que tu penses i el que tu vols, que l’altra persona ho fa encara més gran i millor, i et torna més del que tu dones. I t’ofereix la seua mirada, que en qüestiona la teua o la modifica.

Venen anys difícils, diuen. Cal encarar-los juntes, compartir amb altres el que pensem, el que esperem. Venen temps d’unir-nos per dir el que volem. De dir públicament el que volem per tal que s’unisquen com més persones millor. Hem de mirar d’una altra manera per fer que les coses que no ens agraden puguen canviar. I per defensar aquelles que ens agraden i sentim en perill.

Temps de mirar, veure i no callar.