El sexe i el cervell

Ali Brancal Mas
Pedagoga, agent d’igualtat, docent i sòcia d’Adona’t
Octubre 2022

No hi ha cervells masculins i cervells femenins.

Allà pel segle XVII se’ls va acudir assignar un sexe al cervell i per tant, qualsevol diferència de comportament, de preferències, aptituds, futur… tenia a veure amb capacitats cerebrals.

I des d’aleshores, s’ha investigat la qüestió de les diferències sexuals al cervell. Així, he pogut llegir afirmacions com que som inferiors perquè el nostre cervell pesa 140 g menys… O no podem interpretar els mapes perquè establim connexions cerebrals distintes. Per més que hi ha estudis que ho desmenteixen, una vegada i una altra tornen a eixir com a arguments. Els homes tenen més facilitat per a la ciència, les dones no se’n surten en llocs de poder…

El cervell femení ha estat qualificat de menut, subdesenvolupat, amb retard evolutiu… defectuós… I clar, la conseqüència és que això és la base i la justificació de la menor aptitud de les dones per a tot. No podem assumir responsabilitats, ni poder, som ineptes per a la ciència, vulnerables, inestables…. I tot això a causa del nostre “cervell rosa”. Inferiors des del punt de vista social, intel·lectual, emocional…. Cosa que justifica desigualtats en el terreny laboral i, fins i tot, que les parelles masculines “necessiten adreçar-nos”.

Això que la grandària del cervell era la prova de la menor capacitat de les dones va durar fins que les investigacions van demostrar que alguns dels més eminents científics tenien el cervell més menut que l’estudiant que va crear el model de medició, Alice Lee, una de les primeres dones graduades en la Universitat de Londres. Els eminents científics de cervell més petit ja van començar a dir que no tenia tanta importància…

Ara sabem que el cervell canvia contínuament. No només degut a l’educació que rebem, també pels esports que practiquem, les aficions que conreem…

Els bebès reuneixen a tota canya informacions socials útils: dades sobre les cares que proporcionen aliment, emocions expressades pels altres… Unes petites esponges, són. De fet, una de les primeres coses que aprenen és a utilitzar les regles de joc de les diferències sexuals. Absorbeixen estereotips: joguets, roba, pares, mares, família, llibres, mestres, normes…

Si es troben diferències al cervell, cal comprendre d’on procedeixen. Fins i tot alguna cosa que “portem escrita als gens” es pot mostrar de formes diverses en contextos desiguals.

Un món sexista crea un cervell sexista. Vivim en una societat construïda per oferir distintes oportunitats segons sigues home o dona. Podem anar canviant-ho des del nostre entorn evitant assumir que hi ha “cervells rosa” i “cervells blaus”, deixant de consolidar els estereotips en considerar-los allò que ens dona identitat. Deixem els xiquets i les xiquetes créixer lliures.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s