Neus Escuder Sancho
Sòcia d’ADONA’T
Juny 2026
Escric quan ja han passat 32 dies de la vaga indefinida del personal docent al País Valencià per la millora de la qualitat educativa, per una escola pública, digna i en valencià.
Aquesta vaga indefinida, que començà l’11 de maig, és la resposta a la manca de diàleg per part de la Conselleria d’Educació, presidida per Carmen Ortí, des del començament del curs al mes de setembre, i després de sendes vagues convocades els mesos de desembre i març sense cap avanç ni acord respecte a les demandes presentades. Per tot això, es decidí començar una vaga indefinida que no permetera a l’administració mirar cap a un altre costat i que la forçara a negociar.
Des d’aleshores, el col·lectiu docent, organitzat en assemblees, ha estat duent a terme tot un seguit de mobilitzacions de tota mena arreu del territori, com ara concentracions i manifestacions multitudinàries a Castelló, València i Alacant davant de la Conselleria, les Direccions Territorials i les Delegacions del Govern. A Castelló, sis columnes formades pels centres de primària i secundària de cada àrea han vertebrat la ciutat i han creat autèntics rius de samarretes verdes. També s’han dut a terme diverses accions, com ara abraçar centres educatius, fer classes al carrer, organitzar berenars, tallers i reunions amb les famílies, marxes lentes, bicicletades i fins i tot una campada.
La marea verda ha omplit els carrers i la seua força s’ha fet visible a tots els mitjans de comunicació. També les xarxes socials han tret fum.
La Manifa Band ens ha acompanyat tots aquests dies fent de la música el nostre crit de guerra. Totes hem cantat al crit d’una escola pública de qualitat i en valencià.
Les nostres reivindicacions han estat clares des de l’inici: baixada de ràtios, reducció de la burocràcia, millora de les infraestructures, defensa del valencià, inclusió, millores salarials i reforç de les plantilles. Tanmateix, la Conselleria no ha jugat net. Primer es va dedicar a enviar correus a les famílies per intentar enfrontar-nos; després va establir uns serveis mínims abusius per al professorat de segon de batxillerat; va voler transmetre el missatge que tot ho fèiem per diners, quan s’ha demostrat que no és així; en plenes negociacions va aprovar un pressupost milionari per a l’escola concertada; i, després de tres setmanes de vaga, la consellera va tindre la poca vergonya d’anunciar que se n’anava tres dies de pont. Tot un despropòsit.
També vam veure com ANPE i CSIF signaven l’acord de les retribucions, traint els seus afiliats i la majoria del professorat. Pareix que a algú li havien promés alguna cosa…
Lamentablement, també vam haver d’assistir a un episodi de violència desmesurada per part d’un agent de la Policia Nacional contra una companya, mentre la consellera afirmava que els violents érem els professors i les professores. En fi.
Cal dir que cada dia de vaga ens han descomptat uns 165 euros. I, parlant de diners, cal remarcar l’ajuda rebuda a través de la caixa de resistència, a la qual s’han sumat nombroses persones i entitats.
Pel que fa a les negociacions, les ofertes presentades per la Conselleria han sigut traslladades pels sindicats a les assemblees del professorat, que ha votat seguint el principi d’«un docent, un vot».
La primera votació va tindre lloc el 20 de maig i va acabar sense acord per una àmplia majoria. La segona, el 29 de maig, tampoc no va aconseguir l’acord necessari, i ahir vam tornar a votar una nova proposta. En aquest cas, la resposta també ha sigut contundent.
De les 30.238 respostes registrades, un 87 % diu NO a aprovar l’acord global i, com era d’esperar després de quasi cinc setmanes esgotadores, un 67 % ha decidit interrompre la vaga mitjançant la fórmula de la suspensió. Açò significa una interrupció temporal i estratègica: no es fa vaga, però continuen les mobilitzacions, i aquesta es pot reprendre en qualsevol moment sense necessitat de preavís.
Així doncs, demà tornarem a les aules per tal d’avaluar el nostre alumnat com es mereix i acomiadar-nos-en com cal.
El més positiu d’aquest esforç ha sigut el moviment assembleari que s’ha creat. Sabem que l’hem de continuar enfortint, organitzant-nos i lluitant, perquè, com deia Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».
ADONA'T 