El passat 31 de març, la Universitat Jaume I va lliurar les seues distincions extraordinàries 2026, entre d’altres mencions. Entre les distincions hi va haver la de Pilar Dolz Mestre, companya i sòcia d’ADONA’T, pel seu compromís cultural; la Fundació Le Cadó, pel seu compromís social; i Julia Sevilla Merino, pel seu compromís amb la igualtat de gènere. A més, la distinció extraordinària honorífica a María Jesús Vicent Docón, pel seus mèrits científics en l’àmbit biomèdic.
En el mateix acte, al qual va estar convidada ADONA’T com a entitat que va rebre la distinció el passat 2021, Eva Alcón, la rectora amb el seu equip de direcció ha reconegut el PDI i PTGAS amb 25 anys de serveis i el nou personal jubilat. I ha entregat els premis d’investigació i d’innovació educativa. ADONA’T va voler acompañar Pilar Dolz en un acte tant especial, tal com ja ho va fer el 2022 quan va rebre la distinció la sòcia d’ADONA’T, Imma Puig.
La rectora, Eva Alcón, ha destacat que «l’essència d’una universitat pública són les persones que la conformen i els vincles amb la societat que l’envolta. Això és el que reconeixem avui: les persones, les seues trajectòries i els valors que representen i que compartim».
Discurs pronunciat per Pilar Dolz Mestre, en rebre la distinció
Moltes gràcies a la Magnífica Rectora Sra. Eva Alcón i al Vicerectorat de Cultura per haver-me volgut honorar amb aquesta distinció.
Felicito igualment als altres companys distingits la Fundació Le Cadó i la Sra. Júlia Sevilla. Gràcies a la família, amigues i amics que avui m’acompanyeu.
El primer que vaig fer l’any 1972, en arribar a Castelló, va ser buscar un espai per fer el meu taller de gravat: el metall, el paper, el material, el gest. Era la meva manera d’entendre l’art.
L’any 1974 obríem la Galeria Cànem, amb il·lusió. I sense saber encara tot el camí que vindria. Per mi, l’art ha estat sempre compromís. Cultural. Social. Vital.
En temps difícils, en els darrers anys del franquisme. Crear era també resistir. Recordo aquells gravats: Dones pedra, Dones crit, Dones emmordassades, Ocells morts. Imatges dures per a un temps dur.
Amb els anys he entès que una galeria és més que un espai: és un lloc per mirar,
per pensar, per qüestionar-se. Una flama viva.
La cultura ens fa lliures. Ens obliga a mirar diferent. I això és compromís, es resistència.
He volgut també mirar arran de terra: les herbes, els insectes.
Perquè l’art no és només fer. És mirar. És pensar. És viureu amb els altres.
Les imatges, la llengua, la paraula, són el nostre lloc. La nostra manera de ser poble.
Ara i ací, jo mateixa, sobre aquest petit turó que són els anys. Les meves pedres, pedres estimades, em regiro contra el temps, veient lo poc que he fet front al que
haguere pogut fer.
Però tossuda com soc, encara esguardo allò que em queda per fer. Quede molt de camí. I ha gent jove que esperone.
De nou gràcies per aquesta immerescuda distinció, que és compartida, és col·lectiva.
El camí el fem plegats! I que la Universitat Jaume I, continue sent un espai de llibertat de pensament, reflexió, saviesa i servei a un País.
ADONA'T 