Transcripció de la ressenya publicada a Caràcters. Revista de llibres de la Universitat de València, juliol de 2025, a càrrec de Carme Pinyana.
Amb el suport de Publicacions de la Universitat de València.
Número 103. Juliol de 2025. ISSN: 3020-9951. Pàgines 279-282 279
Morella – Barcelona – Urbino
Autoria: Pilar Alfonso
Títol: Pilar Dolz. Elogi del gravat
Editorial: Institució Alfons el Magnànim, València, 2024
220 pàgines
Justament quan l’any 2022 s’exhibia Pilar Dolz i l’ofici de gravar al Museu de Belles Arts de Castelló, una selecció de les estampes de l’artista en commemoració dels cinquanta anys de la seua primera exposició, la periodista Sara Borrella publicava un article a La Directa intitulat “L’ofici de resistir”, en parlar principalment d’activitats manuals i artesanals. Una coincidència amb tocs d’al·legoria.
Al desembre de 2024 va aparèixer el llibre de l’autora Pilar Alfonso, intitulat Pilar Dolz. Elogi del gravat, editat per la Institució Alfons el Magnànim, el tercer número de la col·lecció Vides d’art. L’obra –acuradament impresa, amb paper d’alt gramatge, enquadernada en tapa folrada de tela impresa amb un gravat de Dolz, i profusament il·lustrada a tot color– repassa i valora la trajectòria de l’artista, i la contextualitza amb dades, noms i arguments ben documentats. La novetat editorial va coincidir exactament amb la celebració del cinquantè aniversari de la inauguració a Castelló de la Plana de Cànem Galeria, el desembre de 1974, un projecte col·lectiu encapçalat per la pròpia Pilar Dolz, i Rafael Menezo, amb un grup de joves progressistes castellonencs. Joan Fuster, amic de la parella Dolz-Menezo des dels temps que tots dos eren estudiants a Barcelona, a finals dels anys seixanta, va acceptar d’escriure un text per a l’obertura del local. En paraules de Dolz: “La galeria té i ha tingut sempre un esperit fusterià. La nostra intenció era fer país i defensar la llengua.” (p. 64) i projectar “la contemporaneïtat”, afegiria Rafael Menezo, l’amor, el company de vida i de “deliris” de Pilar Dolz, que a l’obra té un incís “breu i ineludible” (p. 35) sobre el seu paper. Cinquanta anys complits, i Cànem Galeria continua activa al carrer Antoni Maura, núm. 6. Resistint.
Els onze capítols que estructuren l’obra de Pilar Alfonso recorren, a mena de relat cronològic il·lustrat, i ben fonamentat, les fases vitals i artístiques dolzianes. La infantesa i l’adolescència morellana, inclosa l’escolarització al col·legi de les monges i la inquietud per traçar-se un futur a desgrat de la mare que aspirava a tenir la filla major a prop; l’aprenentatge i la maduresa personal i artística a Barcelona, als diferents centres (l’Escola Massana, l’Escola Superior de Belles Arts); les estades formatives internacionals, amb un especial afecte per les reiterades i enriquidores etapes viscudes a Urbino; l’estabilització com a artista-galerista a Castelló de la Plana, i les consegüents iniciatives artístiques i viatges professionals a fires i altres esdeveniments; els reconeixements als seus mèrits i a la seua dedicació i qualitat artística i cultural lliurats per les més altes institucions; la celebració d’aniversaris i commemoracions, etc.
Totes aquestes al·lusions venen acompanyades d’una gran quantitat de fotografies de l’artista, sovint treballant al taller, i del seu rellevant cercle relacional en les diferents etapes estudiades. També hi ha una selecció de les seues obres, i alguns documents de les activitats realitzades… però a banda de les imatges, el llibre també s’il·lustra amb la transcripció de fragments de les converses mantingudes entre les dues Pilars durant la confecció de la biografia. Diàlegs sincers, on Dolz ens trasllada sentiments, percepcions, criteris… amb una actitud de lucidesa i realisme extrem, en ocasions fregant la decepció i una certa tristesa respecte al futur de la galeria i, per contra, d’entusiasme i estima cap a l’art i l’ofici del ratllat.
Llegint el llibre, i els records dels inicis de la galeria que expressa Pilar Dolz, quan hi havia una alta valoració de l’art contemporani en l’àmbit educatiu, i rebien estudiants de batxillerat, m’ha vingut al pensament que jo mateixa vaig ser una d’aquelles alumnes que, a finals dels anys setanta, empentada pel professorat d’història de l’art de l’institut d’Almassora, José Manuel Mayer i Pilar González, Piluca, vaig acudir a Cànem per demanar contactes d’artistes propers i preparar un treball sobre l’art contemporani valencià. Fruit d’aquella gestió vaig mantenir trobades personals, i molt afables per la recomanació que aportava, amb J. G. Ripollés, al pis familiar del centre de Castelló, i amb Antonio Marco, a l’estudi de les Alqueries. I també vaig mantenir correspondència amb el pintor d’Alcoi, Antoni Miró, qui va tindre la gentilesa d’enviar-me un grapat de publicacions sobre la seua obra, que encara conserve. L’al·lusió a aquell contacte inicial, emocionant per a ambdós, em va valdre per fer-li una visita al Mas Sopalmo, recentment.
Pilar Dolz Mestre, loquaç i comunicativa, també a les xarxes socials, és la gran dama valenciana de la incisió, i alhora una insigne i compromesa galerista de més de cinquanta anys de trajectòria. I així i tot, és presentada al llibre com a extremadament discreta si es tracta de parlar de la seua obra, i reticent a “explicar-se com a artista” (p. 171). Un repàs, no obstant això, a la seua nombrosa producció fa concloure que ha girat al voltant de tres eixos principals:
- La crítica social i política, fonamentalment als anys setanta, amb atenció a la situació de les dones, coincidint amb la segona onada del moviment feminista.
- L’exploració de caire naturalista (el món animal, insectes, principalment; el món vegetal: herbes, fulles, tiges… i el món mineral, on les pedres, les parets i els paisatges marquen el protagonisme).
- El tractament innovador i poètic en formes i colors del que s’ha anomenat “nous paisatges”, els paisatges interiors, els imaginats.
Pilar Alfonso no deixa de banda citar la immensa quantitat de persones amb qui Pilar Dolz ha mantingut lligams de tota mena i durant tota la seua polifacètica carrera. Començant per la família, a Morella, i les amistats, primer, de menuda, i després, de major, veïnatge, referents i mestres, alumnes, ajudants, col·legues artistes, intel·lectuals i estudioses de l’art, companyes en la lluita feminista d’aquells primers temps –tot i que no ha deixat d’implicar-s’hi mai, i en l’actualitat forma part activa del col·lectiu ADONA’T (Associació de Dones Nacionalistes Terra)–, escriptores i escriptors, clients, personalitats dedicades a diversos menesters… una infinitat de noms de persones que l’han flanquejada, i que generosament els ofereix, a través de la menció, un lloc destacat en la seua biografia, en el seu periple excepcional. Al respecte, de nou, ens reca que el llibre no incloga sumari ni relació d’il·lustracions d’una banda, ni tampoc un índex onomàstic precís i detallat, que aportaria un immens valor amb l’ordenació alfabètica de tots aquests personatges que s’esmenten, i que han estat a l’univers dolzià en algun moment, entre ells, Vicent Andrés Estellés amb qui va publicar el Document de Morella, amb pròleg de Joan Francesc Mira.
El llibre-regal de Pilar Alfonso, sense dubte, com indica el subtítol, vol elogiar el gravat, però sobretot enalteix la figura més que important de Pilar Dolz Mestre. I en eixe sentit esdevé un llibre d’història, un llibre d’art, un llibre de gaudi, que es pot llegir com una narració amena que ens relata amb ritme mantingut i abellidor, i nombroses referències, la vida, i algun miracle, de la protagonista, i els seus espais.
Un llibre preciós, i necessari, vivencial i territorial, perquè tot i que la major part de l’existència de Pilar Dolz Mestre ha estat ubicada a la ciutat de Castelló de la Plana, segons confessa, els seus territoris referencials, als que retorna eternament, són Morella, Barcelona i Urbino. I, potser, París.
Pilar Alfonso Escuder (Cinctorres, 1961) ha estat professora de cultura audiovisual a l’educació secundària. A més de col·laborar en diverses publicacions, ha desenvolupat la vessant d’assagista amb una trilogia de llibres en què explora la natura de les marques contemporànies, un d’elles, Les marques ONGD: Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció, publicada per la Universitat Jaume I, en coedició amb altres universitats, dins la col·lecció “Aldea Global”.
ADONA'T 