Inés Barreda
Administrativa i sòcia d’ADONA’T
Gener 2024
Sempre havia dit: “Algun dia aniré a l’Índia”. Era un pensament recurrent. Ho vaig poder fer realitat l’any 1993 acompanyada de la meua parella. El primer que recorde és sentir un gran esclafit de sensacions noves per a mi. Les intenses olors de la infinitat d’espècies que trobes als mercats combinats amb la sentor de la brutícia i la misèria.
Tants colors que, encara que no ens són aliens, allí són tan intensos que omplen els carrers de vida. Les dones amb els seus sarees virolats, estampats i lluents em pareixien totes precioses.
I també el soroll. Sons ensordidors del trànsit, dels venedors dels mercats, de la gentada pels carrers… i els xiquets. Els xiquets jugant, corrent d’un costat a l’altre, sempre somrients, alegres, boniquíssims amb eixa ratlla negra en els ulls i mirant-nos perquè els agradava que els férem fotos.
Vam patir calor, molta calor, altes temperatures amb molta humitat i ens va tocar viure moments molt difícils on la pobresa, la insalubritat i la tristesa es feia molt present.
L’impacte més negatiu per a mi va ser eixe, vore tanta misèria i marginalitat.
Els pobres ni tan sols existeixen, són invisibles. Són els pàries, els intocables, els dalits. Són persones absolutament discriminades sense accés ni a l’educació i ni a la sanitat més bàsiques. Els situen fora de les castes i ni tan sols poden accedir a treballs dignes que milloren la seua situació. Desafortunadament, i com és habitual en la resta del món, la situació empitjora si eres una dona.
Nàixer dona a l’Índia, no sols és una càrrega econòmica per a la seua família, sinó també motiu d’exclusió social i discriminació. A l’Índia les dones, solen ser vistes com un bé que passa d’una família a una altra. Es perpetua el costum del dot que la família de la núvia ha de pagar a la del nuvi i quan la família de la núvia no arriba a cobrir el dot acordat o si el marit sent que no hi ha rebut el dot que ha pactat, pot matar la dona (crim d’honor) per casar-se amb una altra i rebre un altre dot. La vida de les dones està constantment en perill amb una taxa altíssima de violència de gènere estructural en una societat masclista i patriarcal plena de humiliacions, assassinats, i suïcidis.
Per altra banda, vam poder admirar impressionants tresors del patrimoni cultural. En visitar els temples eròtics de Khajuraho, el gran Taj Mahal, sents una emoció intensa. Recórrer els basars de Jaipur, la porta al Rajastan, impressiona, però sens dubte, allò més destacat és estar a la voreta del riu Ganges en Benarés. Allí molta gent va a morir per a garantir-se el paradís. Benarés és una ciutat sagrada plena de vida i de mort.
No s’incinera a tothom, els nadons, adolescents… són portats amb una barca al centre del riu i llançats allí mateix.
En el recorregut amb barca que vam fer pel riu ens van aconsellar que no tocàrem l’aigua amb les mans, ja que podíem trobar-nos amb algun cadàver. No puc recordar res que m’haja impactat més en un viatge que el fet de poder trobar-me un cadàver en una excursió en barca.
A la vora del riu Ganges també trobem tot el contrari, vida a mans plenes; xiquets banyant-se, bevent aigua, dones llavant la roba, cerimònies com l’Aarti, ofrenes als déus en una aigua que consideren plena devirtuts purificadores.
Vam visitar només Calcutta, Delhi, Agra, Fatehpur, Sikkri, Jaipur, Khajuraho i Benarés, on vam trobar una extremada barreja entre tradició i modernitat, però em puc imaginar com pot ser la vida en la resta de ciutats, pobles, aldees que són menys turístiques.
L’Índia és eixe viatge que mai oblidaré i que em va omplir de records inesborrables. Un xoc cultural que em va remoure per dins I que, per molt que se sàpiga, per molt que t’ho diguen mai et pots fer una idea de l’efecte que pot produir-le als teus sentits viure-ho en persona.
Una vegada en casa, en la meua zona de comfort, deixant arrere el meu viatge, la meua condició de turista em vaig sentir immensament afortunada de poder gaudir de tot el que tinc i de tenir l’oportunitat de conèixer altres realitats tan diferents de la nostra.
ADONA'T 