El Ball Perdut, el Ball Pla de Castelló

Alícia Pastor
Agrupació d’Entitats del Ball Perdut i sòcia d’ADONA’T
Maig 2023

“El Ball Perdut, derrámase del arrabal en fiestas por esas calles,

al tañer de la dulzaina con sus ritmos solemnes…”

[El cap de dansa] “…dirigirá e iniciará y guiarà la comitiva

 y sacará del recinto del barrio aquella juventud engalanada

y será quien la conduzca “perdida” por el pueblo,

 con la gloria de la admiración

 y los aplausos de la villa toda.”

(Carreras 1921)

La música i la dansa tradicional ha format part a través de la transmissió oral, dels esdeveniments festius més importants de la nostra ciutat. Al llibre de les Primeres Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana apareixen anotacions referents als balls i a les músiques que es feien a la nit, apres lo seny del lladre sonat. Aquestes ordenances van servir per a regular i fixar les multes que haurien de pagar els joglars per tocar instruments pels carrers, per anar sense llums i per fer escàndol i sorolls a les portes de les cases. Eren els inicis de la música popular, encara que la majoria de les representacions eren de tipus religiós i s’escenificaven dins de les esglésies.

En 1699, segons Gimeno Michavila, el Consell de la vila va tractar de regular les despeses dedicades a celebrar les festivitats del Corpus Christi, les festes de Nostra Senyora d’Agost, i les de Sant Roc. Van haver-hi prohibicions contínues. Al mateix temps que la ciutat es feia gran, evolucionava i modificava els seus costums.

La major part de la documentació que podem aconseguir, pertany als segles díhuit i dènou. En aquells anys d’or per a Castelló, els estaments públics, amb els gremis i les confraries per davant, col·laboraven activament en l’organització de les celebracions festives de la ciutat, aportant grups de danses i entremesos teatrals a les desfilades i processons en busca de l’admiració del públic i ser motiu de lluïment i de prestigi social. Al capdavall, tal com es continua fent, hui, al pregó de la Magdalena quan veiem amb satisfacció les escenificacions sobre cultura tradicional que fan Suera, Costur i Borriol o les desfilades dels Torners de Morella i les Danses Guerreres de la Todolella.

De tots aquells balls, a Castelló, encara ens queden un bon grapat que formen part de la història i de la vida de la ciutat. El Bolero, les Marineries, la Jota, són balls de rondalla que Enric Ribes i Sangüesa al seu Cuadros ens explica que es ballaven a les festes dels carrers Escultor Viciano, Governador, Pescadors, en uns espais envoltats de cabirons i il·luminats per alimares. A aquesta forma de ballar, en un improvisat teatre, la gent li deia el Ball Parat.

Curiosament, a Castelló, tenim una altra forma de ballar que coneixem des de ben antic, es tracta del Ball Perdut, del qual sols sabíem que alguns autors el confonien amb el Ball Pla de les Coves.

El procés de recuperació d’aquest ball es va produir en dues etapes. En la primera, al voltant dels anys huitanta, amb el músic Joan Valls, vàrem iniciar un treball de recerca per a poder obtindre un fons sonor amb les músiques de balls plans que habitualment escoltàvem a molts pobles castellonencs. Ens vam desplaçar a les Coves de Vinromà on es va fer un aplec de balls i vàrem poder enregistrar en vídeo unes trenta peces musicals provinents de Sant Mateu, la Vilanova d’Alcolea, Albocàsser i altres pobles. Escoltar i veure totes aquelles danses ens va servir per a comprendre que el Ball Perdut podia ser una de les músiques que hauria pogut formar part d’un antic ball pla de Castelló.

Al mateix temps vam començar a entrevistar persones majors vinculades amb la música tradicional. Vàrem tenir la sort d’enregistrar el testimoni fonamental de Teresa Arrufat. Ella va ballar el Ball Perdut amb la seua parella, Vicent, a la Coronació de la Mare de Déu del Lledó l’any 1924 i ens va cantar les músiques amb una gran memòria i certesa. Ens va donar una fotografia i ens va mostrar el vestit i l’adreç que va lluir aquelles festes. Ens va explicar que el nom de Ball Perdut es deia així perquè desfilaven per la volta antiga de les processons i la gent no sabia mai on podien estar. Algunes de les partitures de la música les vam trobar a l’arxiu de Pepito Garcia que va fer un magnífic treball de camp recollint més d’un centenar de músiques de tradició oral.

La importància de les festes ens va fer pensar que possiblement devia d’haver-hi alguna pel·lícula de l’esdeveniment. I així va ser. A l’Arxiu dels Fons Audiovisuals de l’IVAC en vam trobar una que posteriorment vam demanar a la Generalitat Valenciana i vam guardar al Repositori de l’UJI perquè estiguera a l’abast de tothom.

Buscant informació ens vam adonar que la rellevància de les danses era tanta que, per a l’organització de les festes de juliol de l’any 1897, es documenta que el Ball Perdutdisposava de la seua pròpia comissió formada per un president i nou vocals encarregats de tot allò que era competència del ball, i que gaudia de la mateixa importància organitzativa que qualsevol altra comissió.

Amb tot aquest material vam encetar la segon fase del treball, i no menys important, que va ser posar-nos en contacte amb els companys dels grups de dansa i continuar, amb ells, el treball de recerca i la difusió progressiva del Ball. Ens vam reunir el grup Millars, el grup Castelló, el grup Ramell, el grup el Forcat i el grup de l’Escola de dansa. L’any 2005 vàrem constituir l’Agrupació d’Entitats per la recuperació del Ball Perdut (Ball Pla) de Castelló que s’encarrega de fer les ballades participatives a la Plaça Major. Els membres dels grups han fet aportacions musicals que no teníem. Hem pogut, gràcies als dolçainers i tabaleters, enregistrar un CD que ens permet fer els tallers i la difusió del ball. També estem participant en la processó general de les festes de Lledó i en l’Aplec anual de Balls Plans de la Plana.

Tots aquests tallers i balls, des de fa anys, no hagueren sigut possibles sense els grups de dansa, sabent com és de complicada la vida a vegades. Però voldria mostrar el nostre agraïment a Josep Vidal Gozalbo que des del primer moment es va involucrar totalment en facilitar la recuperació del ball. I per suposat res hauria segut possible sense Joan Valls, a qui haguera encantat veure ballar tantíssima gent a la Plaça Major.

Ens va quedar clar que el Ball Perdut era el Ball Pla de Castelló. Una manifestació cultural present a les festes majors dels pobles, una celebració col·lectiva que juga un paper molt important en la creació del patrimoni i la difusió de la cultura popular, creant sentiments de pertinença i de respecte vers la cultura tradicional.

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

Carreras, Ricardo. Societat Castellonenca de Cultura. Tomo dos. 1921.
Comissions de festes de juliol 1897, Arxiu Municipal.
Gimeno Michavila, Vicente. Del Castellón Viejo, 1926.
Primeres Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana. 1260 a 1572. Arxiu Municipal.
Ribés i Sangüesa, Enric. Cuadros de costums castellonenchs.1916.

---