Elena Cebrián, consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, i altres.
Així és el dia a dia d’Elena Cebrián Calvo (València, 1970). Enginyera agrònoma de professió i consellera d’Agricultura,
Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana des de 2015, és un dels deu càrrecs públics del primer Consell paritari de la Comunitat. Un bon pas en aquest llarg camí de desigualtats entre sexes: cinc homes i cinc dones; un d’ells en la presidència i una d’elles, exercint la vicepresidència.
Aquesta és la primera reflexió contemplant la imatge d’Elena Cebrián en una de les seues visites al Port de Castelló on tots els seus alts càrrecs, igual que en la resta de les autoritats portuàries de la Comunitat Valenciana i, pot ser que de tot l’estat, són homes.
La segona és que en aqueixa mateixa Autoritat Portuària, on la cúpula segueix masculinitzada, el gruix del personal administratiu, de qui estan al capdavant de les relacions públiques o dirigint el gabinet de comunicació són dones. Em pare a pensar, però no crec que aqueix detall responga a un intent de feminitzar la plantilla. Em pregunte quantes dones hi deu haver en el consell d’administració i ho comprove: cinc entre els dèsset consellers.
I la tercera, és que la consellera no solament es mou entre homes quan visita els recintes portuaris. Elena Cebrián treballa diàriament entre una reduïda o nul·la presència de dones en els llocs de responsabilitat i càrrecs directius de les organitzacions agràries, quan sap bé que el treball de les dones en l’agricultura ha sigut vital en la nostra història i, no obstant açò, no compten amb suficient reconeixement econòmic i social. Sens dubte, la bretxa de gènere en el món rural segueix sent una crua realitat que des de fa algun temps es pretén visibilitzar amb la commemoració del Dia de la Dona
Rural.
Tampoc deixe de pensar en quantes vegades haurà hagut de demostrar la seua vàlua professional aquesta dona que va entrar en la política autonòmica sense estar afiliada a cap partit. Elena Cebrián com qualsevol dona de la seua generació s’haurà topat infinites vegades amb aqueix sostre de cristall que continua existint tant en les empreses com en l’Administració i que haurà hagut d’anar trencant per avançar en la seua carrera professional que va començar com a becària. Va seguir en ingressar per
oposició en el Cos d’Enginyers Agrònoms de l’Estat, i li va portar a ocupar càrrecs d’importància en la UE i com a experta nacional en l’Agència Europea de Medi Ambient. Que hagueren comptat amb el seu perfil tècnic com a funcionària de l’Estat tant Aznar com Zapatero i després Rajoy ho diu tot.
En aquest punt del camí, Cebrián no s’estranyarà que la pràctica totalitat de les seues reunions de treball transcórreguen en ambients masculinitzats en les quals, desgraciadament, alguns dels homes amb responsabilitat a les seues esquenes se seguiran preguntant “què fa una dona per sobre de nosaltres?” sense reparar en el seu vast currículum i la seua prestigiosa trajectòria
professional.
ADONA'T 