u

María Lado, Ós, mama, sí?
Edició bilingüe, Godall Edicions, 2024, pàgina 17 i ss. [fragments]
Traducció de Sonia Moya

trenca l’alba i es fa de dia,
espicossant amb les primeres llums el vidre entelat.
els nostres batecs omplen la cambra,
tapen la veuassa
de l’home de blanc que observa la màquina
es fa de dia i tu així
i tu així
encara.
podríem enllestir de seguida,
i tu,
així
i l’home se’n va.
quedem tu i jo ben lligats
sense cap dona que ens cuidi ni ningú que ens acompanyi,
lligats a aquesta màquina.
[…]
deslliguim les corretges,
abaixi el so d’aquella màquina
i no em punxi més, senyoreta,
deixi’m treure aquest dolor per la boca.
podríem enllestir de seguida
i tu…
[…]
senyoreta, no vull lluitar més amb vostès,
tregui aquests homes que em miren enfadats,
que m’obren de cames i em criden,
corri les cortines, infermera.
que la llum travessa l’estança d’una coltellada, sisplau,
deixi’m sentir els nostres cors en calma.
[…]
tu, petit,
notes les mans plàstiques d’aquest home que ens renya?
[…]
a la paret hi ha un quadre,
però ningú no s’hi fixa.
l’han penjat allà,
només per distreure el dolor.

---