Viobs, interseccionalitats i altres parides

La segona conversatòria d’ADONA’T ha tingut lloc, i aquesta publicació està pensada per a posar de manifest els continguts que es van tractar en la sessió participativa i oberta al públic, a la Llotja del Cànem, seu de la ciutat de la Universitat Jaume I.

La idea va sorgir quan Publicacions de la Universitat Jaume I, l’editorial universitària de Castelló, va editar el títol Violencia obstétrica e interseccionalidades, sota la coordinació de la professora Desirée Mena Tudela. Aquell llibre era el resultat del III Congrés Internacional sobre Violència Obstètrica 2024 i XXVIII Congrés Internacional de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere ‘Purificación Escribano’, organitzat a l’UJI, amb l’objectiu d’«explorar, debatre i, en definitiva erradicar el concepte en un futur». Per tant, la finalitat, des d’una perspectiva feminista, era fer aquesta violència un poc més visible a partir del que s’anomena diàleg interseccional i deu articles s’aproximen a la qüestió des de diferents punts i àmbits per tal d’aportar una mirada completa.

Arran d’aquella publicació, a la venda en paper i a disposició pública en descàrrega gratuïta de l’edició digital, com hem dit, des d’ADONA’T es va recollir el testimoni i la
intenció ferma de contribuir, amb les nostres possibilitats, a aconseguir els objectius que es plantejaven les organitzadores del Congrés. Així és com es va assumir l’organització de la II Conversatòria ADONA’T, que vam intitular Posar a parir. La violència obstètrica al segle XXI.

Pel que fa a la posada en marxa de la iniciativa, el primer contacte amb Desirée Mena va ser afectuós i fructífer, ja que va acceptar de seguida el repte. Ella mateixa va suggerir els noms de Laura Andreu-Pejó, professora també de la Universitat Jaume I, i d’Aida Mañez, creadora i membre dinàmica del col·lectiu El Parto es Nuestro, com a expertes que pogueren acompanyar-la
a la taula, i d’altres dones que denominaríem la Fila 1, per mantenir el debat des de la primera renglera de l’auditori. Després, mitjançant una reunió telemàtica vam acordar els temes concrets i els temps i el desenvolupament de la jornada.

La Conversatòria, conduïda per la nostra companya Adela Torres Esplà, psicòloga, es va obrir amb la intervenció de l’aleshores presidenta d’ADONA’T, Sonia Querol, que reproduïm en aquesta edició.

La Conversatòria s’estructurava en un parell de sessions. La primera, la part teòrica, intitulada «Viobs i interseccionalitats», constava de les ponències de les tres expertes que van exposar mitjançant projecció d’imatges.

En acabar les tres aportacions, es va iniciar el debat amb la Fila 1, que va comptar amb la presència i les interessants intervencions de Conxa Villarroya, del col·lectiu Amama Doula i d’Aida Artola, de Niuar, ambdues doules. Tot seguit hi van aportar els seus punts de vista algunes de les dones assistents com a públic.

Després d’un descans breu, s’hi inicià la segona part de la Conversatòria: «Viobs i altres parides». Primer de tot, amb la projecció d’un fragment de l’audiovisual Parir amb respecte produït per À Punt, la radiotelevisió valenciana, un documental interactiu que obri les portes del paritori de l’Hospital Universitari de La Plana (Vila-real),
referent en assistència humanitzada al part normal, on algunes dones expliquen les seues experiències en temps real.

Tot seguit, va tenir lloc la lectura per part de quatre sòcies d’ADONA’T de fragments d’obres literàries relatives al problema de la violència obstètrica, la viobs.

Així, Mari Carmen Díaz, Mònica Camahort, Carme Pinyana i Maricreu Marín van llegir els fragments que s’havien seleccionat: poemes publicats de Begonya Pozo (Arrels) i de Maria Lado (Ós, mama, sí?); un poema anònim d’una comare que ha demanat mantenir-se en l’anonimat i un fragment del llibre Mirades sobre la violència obstètrica, de diverses autores. Alguns textos es reprodueixen en aquest llibre.

Teníem més opcions, com ara Susana Gisbert Grifo i el seu Bessones, que ADONA’T
va presentar a la llibreria Abacus, o la distòpia Mammalia, d’Elisenda Solsona. El tema és present en la literatura, perquè les dones en són sovint, massa sovint, víctimes.

«Violència obstètrica» no és un terme polèmic, és una realitat

ADONA’T va voler reprendre en la conversatòria aquest debat present en la societat, atès que el terme violència és entès comunament com una acció intencionada per a causar dany, i això, associat a la ginecologia i l’obstetrícia, genera controvèrsia en molts professionals de la salut de l’especialitat, ja que se senten qüestionats/des, quan, segons el seu parer, només actuen seguint protocols mèdics, o davant situacions d’emergència. No tothom de l’àmbit professional pot o vol manifestar-se obertament al respecte, com demostra el colpidor poema de la comare que no vol fer públic el seu nom, en el poema tan dolorós que ha escrit.

Això no obstant, els col·lectius de dones que usen el terme addueixen pràctiques autoritàries o deshumanitzadores que han estat assumides com a normals, com poden ser, ja s’ha dit en les aportacions de les expertes: intervencions no justificades o sense consentiment informat (episiotomies, cesàries, tactes vaginals repetits…), tracte despersonalitzat o menyspreador, pressions per acceptar certes decisions mèdiques sense respectar temps ni desitjos de les dones, separació innecessària del nadó i la mare en acabant el part…

A l’Estat espanyol i altres països europeus, a diferència d’altres americans, el terme no ha estat reconegut més que en tres legislacions autonòmiques: Catalunya, País Basc i C.Valenciana i la discussió gira entorn de si cal legislar o si és més efectiu treballar en una millora dels protocols mèdics.

Com s’ha establert, és un debat al voltant
del llenguatge, poder, drets i el model d’atenció sanitària. I ADONA’T, amb l’organització d’aquesta segona conversatòria, Posar a parir. La violència obstètrica al segle XXI, juntament amb les expertes que ens han donat suport, ha volgut dir la seua i fer costat en la reivindicació.