Josefa Amar y Borbón (1749-1833)
4. No contents els homes amb haver-se reservat els treballs, les honres, les utilitats, en una paraula: tot […], han desposseït les dones fins i tot de la complaença que resulta de tindre un enteniment il·lustrat. Naixen, i es crien en la ignorància absoluta: aquells les menyspreen per aquesta causa, elles
arriben a persuadir-se que no són capaces de res més […]
Discurso en defensa del talento de las mugeres, y de su aptitud para el gobierno, y otros cargos en que se emplean los hombres.
Extret de Carmen Chaves Tesser (basada en la versió publicada a Memorial Literario VIII, No. 32 [Agosto de 1876]: 400-430), publicada a Dieciocho 3.2 (1980): p. 144-159
Autora: LAPA – Laura Pérez
En un món d’obscuritat, la dona lluita per arribar a la llum alliberadora del coneixement, que s’apropa a ella com un ésser sagrat. No obstant això, no és capaç de veure d’on ve realment la claredat que trenca la foscor que l’envolta ni tampoc allò que intenta ofegar-la i no li permet alçar-se. Des d’aquella posició, ella tampoc s’adona que la foscor és, de fet, la silueta indefinida del patriarcat, testimoni, des d’una posició superior, d’aqueixa titànica lluita. Només es podrà arribar a la vertadera llum de la llibertat quan aconseguim erradicar-lo. El color lila, en clau de feminisme, serà el que assenyalarà a la dona tots els mecanismes que es fan servir per mantenir-la submisa, i la farà conscient d’on es troben les cadenes per poder trencar-les.
ADONA'T 