Lite-rata Núria Vizcarro Boix

Em dedique a escriure teatre. Precisament, de totes les formes de literatura, potser aquesta meua és la que menys s’entén per literatura; perquè el teatre és acció i una obra de teatre no deixa de ser un llibre d’instruccions per a una altra cosa: una altra persona o equip de persones agafaran aquelles paraules i aquells conflictes com a propis i els convertiran en un fet viu, en un fet teatral.

Al mateix temps, però, de vegades pense que aquest mateix motiu fa que una obra de teatre escrita siga una expressió molt lliure de literatura, precisament perquè convida a un viatge imaginari on és necessari que la lectora o el lector facen de directores, actrius, escenògrafes…  Tot un món es desplegarà davant dels ulls de qui llig i amb poc temps, sovint una horeta o com a molt dos, els personatges tindran carn i ossos i allò que diran i faran es materialitzarà en un espai molt concret de la nostra imaginació. Per un temps determinat, tot prendrà vida i després s’esvairà perquè puguen existir altres mons i altres personatges. Això sí, tots ells hauran deixat una petjada, potser xicoteta però petjada, en algun raconet del nostre cap.

Núria Vizcarro Boix