Lite-rata Júlia Castañ i Centelles

Si em pose a pensar en llibres, em venen escenes de la meua infantesa. Recorde veure una prestatgeria plena de llibres a la papereria de la meua àvia Sofia. Per aquell temps pensava quantes lletres hi havia al seu interior i si algun dia jo seria capaç de desxifrar tots aquells missatges i les grans històries que amagaven. Sempre em va atraure l’esperit de descobrir què guardava cada llibre. A mesura que em feia gran i anava comprenent tot el món de les lletres, cada dia valorava més el treball que fèiem a casa, el treball dels impressors. Com tots els menuts de l’època dels anys 70 començava a llegir els còmics dels grans herois que, per sort meua, els tenia ben propets al negoci de la meua àvia. Crec que en aquest punt és quan puc assegurar que ja estime llegir i tot allò que envolta les arts gràfiques.

Quan algú em pregunta per què és important llegir, sempre conteste el mateix, és la manera més fàcil “d’autoensenyar-te”. Pense que llegir enriqueix a les persones, tots els dies aprenem alguna cosa per haver llegit però no només això sinó que ens fa descobrir noves emocions i sentiments, ens fa créixer com a persones i a descobrir-nos.

Jo llig en valencià perquè parle, pense, somie, discutisc i estime en valencià. Pareix un eslògan però és la meua realitat. No em sent segura amb cap altra llengua, així que, per què he de canviar d’idioma per a enriquir-me, culturitzar-me o descobrir-me com a persona. A més, sóc dona i és prou dur ser dona en un món d’homes com són les arts gràfiques. Crec que s’hauria de donar més suport al treball de les dones i per aquest motiu caldria llegir més a les dones atrevides que escriuen i utilitzen el valencià, una llengua menyspreada durant molt de temps. 

Júlia Castañ i Centelles