Lite-rata Gabriela Beltran Albesa

M’agrada llegir des que era menuda. Sempre que algú em pregunta per algun llibre per llegir, li faig recomanacions i li intente aconsellar el millor que puc. A voltes m’agradaria parlar amb algú de la meva edat de llibres interessants i per això m’alegre en veure que algú comparteix la meva afició. Voldria que la gent s’arriscara a l’hora de triar un llibre, que tornara als clàssics i llegira coses que habitualment no llegiria, perquè de segur que se sorprendria; no limitar-se als llibres creats exclusivament per a joves.

Que ningú es preocupe si, llegint un llibre, no vol continuar. Acabar un llibre a la força no és agradable. Jo normalment porte en dansa molts llibres i els vaig alternant segons el meu estat d’ànim. Tinc tants llibres començats que a la meva tauleta ja no hi ha més espai i, a poc a poc, es van formant dues torres molt altes de llibres, que es mantenen en equilibri precari.

Tinc un llibre electrònic, i l’utilitze molt, però em segueix agradant molt el paper: el tacte dels fulls, l’olor del paper vell, fullejar els llibres per saber el que passarà al final del capítol i tornar enrere per llegir la història completa…

Em sent a gust a les llibreries i a les biblioteques. M’encanten. Quan entre en una tinc una sensació molt especial, un sentiment que no es pot explicar. Em sent petita i, alhora, afortunada perquè encara em queden molts llibres per llegir.

Gabriela Beltran Albesa