Lite-rata Fàtima Agut

Recorde quan vaig començar a desxifrar els redolinets negres i blancs del pentagrama i que la meua mà no podia fer una octava al piano de tan menuda com era, però no recorde quan vaig començar a llegir, de sobte em veig llegint amb veu alta…

Des d’aleshores ençà els llibres, la música, el teatre i la investigació han estat les meues passions, que he intentat transmetre als fills, al nét i la néta i a un alumnat tan divers com la societat. No és estrany, doncs, que després d’acabar el peritatge en taquimecanografia optara per continuar estudiant Filologia Hispànica: estudiar i, després, ensenyar el que tant m’agradava ha estat i és un plaer.

Les primeres alumnes foren unes dones grans en un curs d’alfabetització al col·legi de les Carmelites a finals dels setanta del segle passat. Dones nascudes al voltant de 1910 en petits pobles i masades que no havien anat a l’escola. Les cares de satisfacció en escriure i llegir el seu nom, mai no les oblidaré.

Després, l’ensenyament: a l’FP Cervantes d’Almassora, a l’IES Sos Baynat durant tres dècades, a Magisteri i l’UJI Majors… I ara, jubilada, de nou col·labore en un projecte de lectura fàcil al Centre Ocupacional Rafalafena, IVAS, que mostrem cada any a la Fira del Llibre.

Sempre tinc diversos llibres a l’abast: un o dos d’assaig, un poemari, una novel·la i un, dos o tres de teatre. Segons el dia i el moment, en trie un o un altre. M’agradaria aprofitar l’avinentesa per reivindicar la lectura d’obres de teatre, lectures breus i molt riques en conflictes i personatges.

Fàtima Agut