Lite-rata Adelina Navarro Santamaria

Quan ens disposem a llegir entrem en un espai on els afectes i les emocions prenen les regnes del món. Encara no s’ha dit tot sobre la lectura; i, si s’ha dit, devem repetir-ho, perseverar. 

“Qui vulga conéixer-se, que òbriga un llibre.” 

Jean Paulghan (Escriptor, França, 1884-1968)

Qui som? Què ens commou i per què?

Als llibres estan les claus de totes les emocions, les de tots els colors, les que admirem i les que repudiem. En un text, en un poema, veurem reflectida la nostra intimitat, compartida i universalitzada, ens alliberarem de desplaers adherits a nosaltres, que es quedaran per sempre entre eixes pàgines. En soledat, sense màscares ni carasses, amb absoluta llibertat. És una estranya i agradabilíssima sensació que tot bon lector coneix i anhela. 

“Mai no he fet viatges més apassionants que asseguda en una butaca del saló de ma casa amb un llibre a les mans.”

George Sand (1804-1877)

Submergits en un llibre ens n’eixim del món que ens envolta per viatjar a un altre, amalgamats amb personatges, escenaris, actituds, imatges, i amb l’autor o autora. És un moment misteriós que durarà tant com la lectura i que ens transforma. Necessitem un temps breu per a reubicar-nos i reconéixer eixa finestra, eixe cel o eixe rostre. Senzillament estàvem en un altre lloc, real o imaginat, impossible per a nosaltres fora de la lectura. Reprenem el viatge en tornar a obrir el llibre, que esperarà pacient que tornem a ell, a les profunditats del jo; un jo, però, únic i universal alhora, íntim i compartit.

Adelina Navarro Santamaria