María José Salvador, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, i altres.
En minoria, sí, però sols en determinades baules. La presència de la dona al món laboral, encara hui, està relegada a feines d’auxiliar, secretària, assistent i inclús de becària. Malauradament, a mesura que anem pujant esglaons trobem que encara hi ha poques directives, gerents, caps i executives, per no parlar dels sectors de difícil accés com són la indústria, el comerç i la política. I les poques dones que aconsegueixen un càrrec d’alta responsabilitat, tenen un sou inferior al que rebria en cas que el lloc l’ocupara un home. Eixa és la trista realitat.
En els seus quasi quaranta anys d’història, la Confederació d’Empresaris de Castelló no ha tingut cap presidenta, encara que l’actual comissió gestora està formada per quatre hòmens i una dona. L’Associació Provincial d’Empreses de la Construcció de Castelló (Apecc),
PortCastelló, l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), l’Associació Nacional de Fabricants de Frites, Esmalts i Colors Ceràmics (Anffecc), l’Associació Espanyola de Fabricants de Maquinària i Béns d’Equipament per a la Indústria Ceràmica (Asebec), la Unió de Llauradors, la Federació Provincial d’Agricultors i Ramaders (Fepac) i l’Associació Provincial d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Castelló (Ashotur), entre d’altres, també compten amb una àmplia representació masculina, davant la quasibé inexistent presència femenina. Una situació preocupant, perquè aquests col·lectius són els que gestionen el teixit econòmic de les comarques de Castelló, i tota gestió econòmica no pot obviar les propostes, plantejaments i reflexions d’aquelles que representen més de la meitat de la població, com som les dones.
A l’estigmatitzada figura femenina en el món laboral encara s’hi afig, per castigar-la més, quan la dona també és mare. Així, quan dius que estàs embarassada, la pregunta habitual que et fan és: «Quan t’agafaràs la baixa laboral?». I quan ja has parit i es va esgotant la insultant baixa maternal, la qüestió és: «Vas a demanar-te l’excedència o la reducció de la jornada?», qüestions que no mai sent que es facen als hòmens. I és que ni vull estar de baixa, ni vull deixar de treballar com ho estava fent fins abans de ser mare. Tal vegada això moleste, però estem sobradament capacitades per a seguir sent grans professionals, ocupar càrrecs de responsabilitat, acomplir amb el nostre horari laboral, al mateix temps que criem i elegim tindre una família. Això sí, per al que no estem capacitades és per a suportar cap tipus d’explotació que evidencia l’obsoleta organització d’empreses amb un model patriarcal.
Es pot opinar que no hi ha solució. Les polítiques d’igualtat i conciliació sembla que no arriben d’una manera tàcita a la dona, tal vegada només en l’àmbit del funcionariat, però no a la resta de treballadores. Tampoc ara quan les dones han començat a ocupar llocs de major rellevància pública als ajuntaments i a les conselleries. I la solució urgeix. Si vas a ser mare ho entendràs.
ADONA'T 