Premis Alfa d’Or, lliurats a Cevisama 2017. 21/02/2017
Vull normalitat. Ni paritat ni igualtat ni quotes. I molt menys vull desigualtat. Vull que informar sobre la presència de les dones en el món dels negocis deixe de ser notícia, deixe de ser quelcom extraordinari o poc usual. Fer negocis no hauria de ser cosa d’homes, com ells diuen i repeteixen, calant i calant. Però aquesta és la crònica d’una desigualtat en tota regla, i més, com reflecteix la imatge, en el món del taulell en particular, i en el de la indústria en general, on gairebé no hi ha noms en femení més enllà dels heretats.
Moltes dones treballen per fer el sector productiu gran, hi ha prou noms femenins en comandaments intermedis, però ni una dona en les cúpules empresarials. Arreu d’Espanya, les dones són el 60 % de les llicenciades universitàries, copen el
45 % del mercat laboral, però a penes sumen el 10 % a les empreses de l’IBEX 35. Segons les fonts consultades, aquesta és la foto fixa d’un món amb una aclaparadora presència masculina, i d’una realitat difícil de canviar però que, a poc a poc, passet a passet, es treballa per millorar.
I no és una qüestió només de la indústria. Ho és de l’empresa privada en general. I no hi ha massa intenció de canviar perquè ells, que són els que manen, no ho permeten. Potser la dona anteposa, a certa edat, la família, la conciliació a la feina. Moltes vegades incompatible amb l’ascens professional. Ser mare o ser cap? I, tanmateix, són les més emprenedores. Les estadístiques ho diuen. Estudis com ‘Woman in business’, del 2017, parlen del pòquer de veritats: les dones estan discriminades laboralment, amb treballs de menys qualitat, cobrant un 20 % menys i estan infrarepresentades als llocs de responsabilitat.
En resum. Hem de canviar les tornes. Ni el model italià –pitjor– ni el finés –encara impossible. I menys, l’espanyol. En 10 anys hem avançat, del 17 % al
27 % de dones directives, però no en càrrecs tan alts com per a sortir en una imatge com aquesta. Però l’evolució és extremadament lenta. Els testimonis d’algunes de les empresàries ‘top’ espanyoles ací i a llocs multinacionals donen esperança. Fora barreres per qüestió de sexe. Cal un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, un canvi en l’empoderament. Un canvi.
ADONA'T 