Dones fora de la història

Dieter Roelstraete,* reflexiona sobre el perill que corre l’artista d’instrumentalitzar el passat en mirar cap a enrere. Al temps que recorda com l’art, a diferència de la ciència, té la virtut de romandre irresponsable. I és gràcies a aquesta possibilitat de perversió pel que es dóna visibilitat a uns esdeveniments que d’una altra manera haurien estat esborrats.

*Conversa en Frieze Fair 2014 “Adventures in the Field: The Anthropological Tur”. Text de Laura Vallés, “Trazos invisibles: Sobre Nitrato de Xavier Ribas”. 

Molts fets històrics queden fora de l’estudi i del coneixement en no estar reflectits en la documentació burocràtica o gràfica del moment en què esdevenen. Les dones molts cops són les protagonistes d’aquests fets silenciats i sense rastre. I és la transmissió oral i el record directe de les protagonistes, amb la feblesa que això suposa, l’única ferramenta perquè aquestes vivències històriques es puguen conèixer per les generacions següents.

Un fet: després de la guerra civil espanyola, milers de dones són castigades públicament, són tancades a la presó, els tallen els cabells al zero, les passegen pels carrers de les seues ciutats o pobles… La majoria sense cap altra culpa que haver estat la mare, filla, germana, esposa… d’un “enemic del règim”. No hi ha judici, no hi ha acusació formal, només són víctimes d’un escarni públic, d’un càstig exemplaritzant, tant per a elles com per a la població a la qual cal atemorir. Per tant, difícilment trobarem cap tipus de documentació que puga avergonyir els guanyadors, ni que embrute el seu relat.

Josefina és l’última dona viva de la Pobla Tornesa que ens pot narrar en primera persona el que va viure. Prenc prestada la seua història per tal de fer-la meua:

“Per què? Jo què havia fet per a estar tancada? Si era una xiqueta, què podia haver fet? No res.”

Ester Pegueroles