Anònim

“[…]
La dona que no és falsa no és dona (21)
La dona promou guerres, difícilment busca pactes de pau (22)
La dona per diners diu: “t’estime” (27)
La dona mentre plora ordeix enganys a base de llàgrimes (29)
La dona saqueja i per això se l’anomena lloba (33)
Dona, quan parles, l’acer es torna cera (43)”

“Arbore sub quadam dictavit clericus Adam”, Poesía misógina en la edad media latina: 
ss. XI-XIII, Mercè Puig Rodríguez-Escalona

La composició, l’hem estructurada com un retaule de l’edat mitjana, per fer referència a l’etapa històrica del poema misogin que hem il·lustrat. Al voltant de la imatge principal, apareixen diferents dones que representen els estereotips femenins que reforça el text i que ens presenten a totes de la mateixa manera, com si totes fórem iguals pel fet de néixer dones. 

En el centre, trobem un personatge femení que observa espantat tota l’herència misògina que recaurà sobre ell i dalt de tot, una dona que es mostra despreocupada per la incongruència de les acusacions, ja que sigues el model de dona que sigues, no pots fugir de l’etiquetatge del patriarcat. Així mateix, hem volgut mostrar que les dones, no en som una, i som persones diverses representant personatges de diferents característiques ètniques i constitució corporal.

En aquest projecte volem incidir en la culpa que recau sobre totes les dones, pel fet de néixer dones, a causa de l’herència misògina que arrosseguem des de fa segles i que pretén contenir-nos, apartades de la socie-
tat. Una societat patriarcal que ens denigra, ens margina, ens maltracta i, en última instància, ens assassina.

Laulauenlaseuatinta