Les dones sempre pateixen la guerra com a víctimes directes de la violència, com a refugiades obligades a fugir amb les seues criatures i com a sostenidores de la vida enmig de la destrucció.
Amb les guerres també creixen la tracta, l’explotació sexual i totes les formes de violència patriarcal.
ADONA’T, en companyia de moltes altres entitats i persones que s’han adherit al manifest i han participat en les mobilitzacions convocades, condemna enèrgicament l’aliança bèl·lica promoguda per Israel i els Estats Units, responsables de la destrucció a l’Orient Mitjà, situació que s’emmarca en una realitat geopolítica on la guerra esdevé sistèmica. El genocidi palestí, l’agressió contra Veneçuela, l’asfíxia econòmica a Cuba, l’escalada bèl·lica contra l’Iran o la cronificació de la guerra d’Ucraïna evidencien la mateixa estratègia: una normalització de la militarització que ignora la diplomàcia per imposar interessos neocolonials a escala global. Ens oposem a qualsevol intervenció militar que viole la sobirania dels pobles i defensem el dret d’autodeterminació. Les grans potències utilitzen guerres, sancions i agressions que només beneficien els interessos econòmics i geopolítics de les elits.
Denunciem l’imperialisme i la utilització de la guerra com a eina de dominació. Les bombes no porten democràcia ni llibertat: porten mort, destrucció i sofriment per als pobles.
Rebutgem les guerres, les sancions coercitives i qualsevol tutela imperial sobre països sobirans. Defensar la sobirania dels pobles no significa donar suport als seus governs, sinó respectar el dret de cada poble a decidir el seu futur. Per això exigim un alto el foc immediat i una desescalada total en tots els conflictes, així com el respecte estricte del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides com a base imprescindible per a la convivència entre els pobles.
Denunciem també el negoci de la guerra i el militarisme. L’augment de la despesa militar significa retallades en drets socials: pensions, sanitat, educació, serveis socials o habitatge.
Mentre es promou la guerra, es debiliten les polítiques que garanteixen la vida digna. Per això reclamem un compromís renovat amb el desarmament nuclear i amb mecanismes basats en el diàleg, la cooperació i la diplomàcia, i no en la lògica de blocs militars i de confrontació.
Les guerres tenen un impacte especialment devastador sobre les dones i les xiquetes. En els conflictes armats, els seus cossos es converteixen en camp de batalla: violacions massives, esclavitud sexual, matrimonis forçats, desplaçaments i pobresa.
El militarisme i el patriarcat comparteixen una mateixa lògica de dominació. Per això el feminisme també és una lluita per la pau.
[Extracte a partir del comunicat de l’Intersindical Valenciana https://intersindical.org/noticies_actualitat/article/intersindical_valenciana_crida_a_participar_a_les_manifestacions_del_no_a_la_guerra]
ADONA'T 