Sonia Querol Galarza
Exempleada de banca i sòcia d’ADONA’T
Octubre 2025
Un jove periodista, recentment, li va preguntar a Iñaqui Gabilondo: “¿Hacia dónde vamos, Iñaqui?”.
La resposta de Gabilondo va ser: “Tu sabrás. Yo tengo 82 años. Los jóvenes estáis mirando hacia nosotros para ver, primero, qué os hemos hecho, después, qué os estamos haciendo y qué os tenemos que hacer. ¿Y vosotros no pensáis hacer nada?”
Aquesta resposta, en certa manera, em va alliberar. Alliberar de la responsabilitat que, de vegades, sent. El sentiment d’haver fallat de no haver assolit i consolidat tots els drets i millores que ens havíem proposat aconseguir.
Hem lluitat per fer un món millor i, molt sovint, des de la ciència, la humanística i la política se’ns augura un futur confús i incert que va directe cap a una vida grisa i fosca si no cap a l’extinció.
Ja fa temps que pense que quan parlem del nostre món excloem a més de la meitat de la població. I no em referisc només a les dones, que també, sinó que en el nostre imaginari del que és la societat excloem la infantesa, la joventut i la gent gran.
Quan pensem en qui té el poder d’actuar, de decidir, de marcar el camí per on hem d’anar ens centrem en homes i dones de mitjana edat. Més o menys des dels 40 als 60 o 70 anys i deixem de banda a la resta. Però, qui viu en aquest món? Qui gaudeix i pateix les polítiques i decisions que es prenen des dels llocs de poder? Qui experimenta els avanços científics? Qui pateix les mesures econòmiques preses? Qui respira i emmalalteix per un entorn altament contaminat? Qui sofreix les guerres i massacres? Qui viu sotmés a l’esclavitud perpetrada pels més poderosos?
La resposta és senzilla: tota la gent. Tinguen l’edat que tinguen, siguen d’on siguen.
Aleshores, de qui és la responsabilitat d’aconseguir un món millor? Queda clar, no?
No hi ha una sola manera de concebre què és bo i què és dolent per eixir d’aquest camí que, pareix ser, no ens complau a la majoria de la gent.
No tenim la mateixa manera de veure què hem de fer per sentir-nos millor amb el món en el qual vivim, i coses com la igualtat entre les persones, la justícia social, l’ecologia i la pau que s’haurien de donar com a béns irrefutables estan sempre en qüestió i en perill de retrocés.
Al meu entendre, per canviar i millorar les coses hem de parar, mirar al nostre voltant, reflexionar i decidir què volem fer-ne, què estem disposats a fer per aconseguir-ho.
Triar i allunyar-nos de totes aquelles persones, grups o ideologies que ens volen esglaiats i paralitzats i fer costat als que pensen que ens faran més feliços més iguals.
Ah! I no pensem que no depén de nosaltres, que nosaltres no podem fer res, que no tenim cap possibilitat de canviar les coses. Nosaltres tenim una dita molt certa que és: “Tota pedra fa paret”. Doncs anem a fer paret i a fer-la ben feta. Que encara que vulguen, ningú ens la puga tombar.
ADONA'T 