Claudia Trilles Porcar
Artista pintora i sòcia d’ADONA’T
Abril 2024

El 2024 celebre el 40è aniversari de la meua primera exposició, a la biblioteca municipal de Vilafamés. Quaranta anys en què la meua obra ha viatjat i s’ha mostrat a nombrosos espais culturals, galeries, fires i fins i tot museus, tant en l’àmbit estatal com internacional.
Aquella primera exposició d’agost de 1984 va ser una mostra de paisatges i vistes de Vilafamés. Va marcar un inici en la meua exploració artística, introduint-me posteriorment al món dels bodegons, tema que m’ha captivat durant molts anys. Més recentment, he tornat a les arrels del meu poble per capturar la bellesa dels ceps a l’última sèrie exposada. I és que el meu estil pictòric sempre ha estat influït per la proximitat i l’entorn que m’envolta.
Vaig començar amb els paisatges locals, després amb els objectes domèstics quotidians i, finalment, m’he centrat en els detalls dels ceps, adoptant una perspectiva de “pintora de proximitat” o “quilòmetre zero”.
Des de menuda sempre he sigut decidida, una dona que sabia què volia. Tot i les dificultats i mancances de suport familiar, he perseverat en la meua passió per l’art. Els meus pares, immersos en una època en què les expectatives de gènere eren rígides, no van entendre inicialment l’elecció de dedicar-me a la pintura. A més, l’ambient artístic del poble, encara que ric i inspirador, no sempre va ser vist amb bons ulls per part de la família.
Tot i això, vaig ser afortunada de trobar suport i inspiració entre els artistes locals, que van reconèixer la meua capacitat i em van encoratjar a seguir endavant. Vaig rebre alguns comentaris poc encoratjadors per part d’algunes persones, entre les quals algunes dones, que deien que la meua carrera artística seria curta després del matrimoni i la maternitat. Aquelles paraules només van reforçar la meua determinació, decidida a demostrar que la capacitat i la passió no estan condicionades pel gènere ni pels possibles entrebancs familiars.
Mirant enrere, en fer repàs dels darrers 40 anys de la meua vida, em sent agraïda per haver seguit el dictat del meu cor i haver perseguit fer realitat els meus somnis. Com a dona, he hagut de demostrar constantment la meua valentia per equilibrar la feina amb les responsabilitats familiars, però cada obstacle ha estat una oportunitat per créixer i prosperar. La meua carrera artística, la de Claudia de Vilafamés, no només és un testimoni de la dedicació i la feina que m’he entestat a tirar avant, sinó també del poder de la tenacitat, la fermesa i la resistència femenina en el món de l’art.
