Mònica Camahort i Guallart
Mestra d’escola i sòcia d’ADONA’T
Abril 2024
Al llarg de la vida he pogut gaudir i encara ara seguesc fent-ho de tres coses que m’han convertit, tal com ho veig, en millor persona i, si més no, en un poc més feliç: el joc, el cant i el ball. Hi ha d’altres, però això són figues d’un altre paner.
El joc és, per excel·lència, el pilar del nostre aprenentatge des de ben menuts. Aprenem jugant, explorant amb tots els sentits, compartint moments amb els altres, observant el món des d’una mirada innocent on tot és interessant i nou, tot està per descobrir. Diuen que allò que vius amb emoció no s’oblida mai. Pot ser jo no vaig tindre tanta sort com molts dels xiquets i xiquetes que ara van a escola, perquè de la meua vivència allà, quan era menuda, sols recorde l’hora del pati, on jugava amb les meues companyes a córrer, a polis i lladres, a amagar-nos, a cromos de petar, a cambiar muñecas recortables, a Xurro, mediamanga, mangotero cual es el primero?, a la corda, amb la goma de saltar… Sí, amb les meues companyes, en aquells temps, ja que els xics i les xiques estàvem separats! No ens veiem ni en pintura! Jugàvem en castellà, clar, estava mal vist parlar en valencià. Del temps lectiu, bé, el passava fent fitxes, còpies i memoritzant rius i cadenes muntanyoses. Compte amb parlar, totes callades i sense molestar! Un període llarg però no massa interessant. Si em preguntaven, em posava roja com una tomata, suava i volia fer-me invisible. Segurament per això, prompte em vaig animar a fer el curs de monitors de temps lliure, on vaig descobrir un món ple de joc, de gent jove amb ganes de menjar-se el món i amb un munt d’idees i noves experiències: campaments, eixides al camp, teatre, jocs… Reptes que m’han ajudat a superar la meua vergonya.
* * *
Cantar en un cor no sols és bo per a millorar la teua veu, respirar millor i descobrir possibilitats en tu que potser desconeixies, si no que també per a relacionar-te amb persones diferents, per a ser integrant d’un tot que funciona, on totes les veus som importants i gaudim del cant comú, de «fer aldea» com ens deia un director.
* * *
I ballar? ai! Com m’agrada! de totes les maneres, balls de saló, de carrer, danses del món… on sona la música els peus em porten. I sobretot les danses senzilles, que aprens al mateix temps que les vas fent, mirant i fent el mateix que la resta, són moments fantàstics.
Pensareu que soc una artista professional però no, ni de bon tros, ja m’agradaria. Si tornara a nàixer potser sí.
Ser mestra d’escola i d’infantil ha contribuït a continuar aprenent i experimentar amb el joc, la dansa, l’expressió i la cançó, tan importants en l’educació i en la vida. El ball, l’animació de carrer, els cursos de dramatització, les escoles d’estiu del Moviment de Renovació Pedagògica de Castelló van ser i són una constant en la meua vida. Perquè sempre hem de formar-nos, no ens podem quedar estancades, la vida canvia contínuament i el camí no s’acaba mai.
Ara de més gran, continue jugant, cantant i ballant i si pot ser no ho deixaré mai. Us convide a viure-ho. Paga la pena!
ADONA'T 