Lola Mallén Fortanet
Mestra logopeda i professora de l’UJI, jubilada, membre del Grup de teatre Tragapinyols i sòcia d’ADONA’T
Octubre 2023
A les “Jornades de Cultura Popular”, el 2023 dedicades al teatre en Castelló, he rebut l’encàrrec de parlar del teatre amateur, concretament del Cicle “Castelló a escena”, i de reflexionar al voltant de l’escena.
Que el teatre és una de les meues passions, és una realitat, com ho és tots els anys que porte en el Grup de Teatre “Tragapinyols”. Jo sempre he preferit estar darrere, a l’ombra, en un segon pla, si més no, al llarg del temps m’ha tocar agafar el bou per les banyes i a més de gestionar la documentació i els arxius, he dirigit la companyia en algunes ocasions, encara que comptades. Fent memòria, durant més de 40 anys de teatre, he tingut algunes oportunitats d’assumir la selecció, adaptació i direcció de l’obra. No sempre fàcil, tanmateix, ha estat una experiència molt positiva.
Em vaig estrenar com a directora en El meu Raval, de Josep Barbera i Ceprià, obra costumista, i el resultat van ser dos premis a la millor actriu i a l’ús de la llengua. (1989) en VII Certamen Nacional de Mislata. Aquesta obra que és un tresor lingüístic i l’hem portat a escena moltes vegades sempre amb èxit.
L’any 1993 en les festes de la Magdalena vam voler donar-li un gir a les obres que representava la companyia, fins aleshores sainets valencians i comèdies. Aquestes peces teatrals satiritzaven els personatges i situacions d’actualitat inserts en una història d’embolics. Segons el diccionari un sainet és “obra còmica de reduïda duració”. La resta del grup acceptaren la proposta i vaig dirigir Gent(s) diferents de S. Bataller, L.A. Marin i J.A. Martinez. Es tractava de teatre modern amb quadres que qüestionaven la societat que vivim i l’ésser humà amb escenes que pareixen no tindre significat, amb falta de seqüències dramàtiques… en definitiva, una mena de teatre de l’absurd. També va ser elogiada en un cicle “Castelló a escena” on continuava predominant el sainet.
No va ser fins el 2016 amb Retalls d’històries quotidianes, i fruit del meu entusiasme i empenta, que ens endinsàrem en el teatre breu, representant quatre peces al voltant de les addiccions.
L’any 2020 he tingut l’oportunitat d’adaptar i dirigir L’herència de David Barreiro, autor que va guanyar el Premi de Teatre Castelló a escena 2018. L’any 2021, de nou hem representat sota la meua direcció, Josep Barberà i Ceprià, ara l’obra Del mateix Raval; i el 2022, de nou de David Barreiro, he conduït “Tragapinyols” amb l’obra Percebes.
Quan assumeixes la tasca de la direcció, aprens a valorar molts aspectes dramatúrgics com són la música, l’escenografia, el vestuari, la il·luminació, el text i també els silencis.
Mirant en perspectiva, és inevitable acceptar que alguna cosa hauria calgut canviar. Els sainets són del segle passat, els guions i dramatúrgia mostren temàtiques on la dona té un rol imposat, reprimit… A més, és cert que les dones no han tingut un paper rellevant en la majoria d’obres, sainets i/o comèdies que es representaven en els teatres de Castelló, però al mateix temps és important valorar que aquelles que hem participat en aquest teatre d’aficionats i hem sortit de casa per a assajar, malgrat no creure molt en les nostres possibilitats, només el fet de formar-ne part d’aquest moviment cultural, ja ha representat per a nosaltres un creixement alliberador. Personalment em sent satisfeta de les aportacions amb què he contribuït en un món de teatre majoritàriament dirigit per hòmens, i de la família, sempre mirant d’oferir l’exemple d’una dona que surt dels estereotips de l’època… amb una nova mentalitat… Ha sigut un plaer treballar pel teatre en femení.
ADONA'T 