Anna Marzà i Ibàñez
Professora i sòcia d’ADONA’T
Març 2023
Diuen que som filles de l’època que ens ha vist nàixer. En el meu cas, ho soc dels omnipresents 80, que ara trobem reproduïts al detall en sèries, llibres, samarretes i cançons. A casa, aquesta moda també ha entrat per la pantalla i, arran de l’afició generada per les versions edulcorades d’aquells anys, les dues persones adultes de casa hem començat a fer memòria i hem recuperat clàssics que recordàvem amb afecte. Hem creat una llista de títols que teníem desats allà on es custodien els referents que t’han anat calant i, il·lusionades, hem pensat de compartir-la amb la resta de la família. I així, envoltada de pizzes al sofà, peus intrusos entre els genolls i veus que decideixen preguntar just en l’escena més emocionant, he tornat a veure la meua adolescència. O, més bé, hauria de dir que l’he vista. Sense el “tornar”. Perquè tot allò que se m’escapava aleshores, ara s’ha fet evident. He vist amb nitidesa un mon d’homes, on les dones no tenien cap paper o, quan el tenien, era subsidiari. He vist violències estructurals utilitzades com a gag. He vist lesbianes estereotipades, mares neuròtiques, adolescents enamorades de qui les tracta malament i princeses que només saben córrer si un home les agafa de la mà.
Per sort, també soc filla de la segona onada feminista. Per sort, la societat en miniatura que constituïa ma casa m’oferia altres referents, maneres de fer i de ser. I potser per eixa sort immensa vaig poder triar un altre món per a mi, on vaig trobar lectures, persones i converses que em van obrir la mirada. Ara bé, des dels meus ulls actuals també soc conscient de fins a quin punt he hagut de deconstruir, de com aquelles imatges i històries en algun moment entraven directes al meu subconscient i m’impedien pensar que tot allò no era neutre, que tot allò podia qüestionar-se, que tot allò s’havia de canviar. En aquell moment mirava i no hi veia.
Avui, llegida i deconstruïda, hi veig millor. Però aquest retorn momentani a la meua adolescència també m’ha posat en alerta. Quines són les coses que ara m’envolten disfressades de neutralitat? Què hi ha que m’està configurant una visió que hauré de revisar? Aquella xiqueta dels 80 i aquesta dona del 2023 estem en el mateix camí, seguint un procés personal, que també és col·lectiu, d’aprendre a mirar.
ADONA'T 