Vicenta, M. Amparo i Sara

Vicenta Cisneros Casas va nàixer l’1 d’octubre de 1938 a Las Torres de Aliste (Zamora). Era la tercera de quatre germans, que van quedar sense pare ni mare quan ella tenia 6 anys. Vicentica i la seua germaneta Celestina van anar a parar a una casa d’òrfens de Zamora, on van viure tot un any d’incomoditats i de penúries. Després les van traslladar a Castelló, concretament al poble de Borriana, on van ser adoptades per separat, encara que mantenien la relació i sempre l’han mantinguda, per molt que portaren cognoms diferents.

Vicentica va anar a parar a casa d’un matrimoni gran. La mare era de Vinaròs i el pare, de Borriana, i amb 7 anyets es va trobar immersa en un món familiar i de carrer que parlava una llengua incomprensible i desconeguda.

De primer els nous pares la van portar a l’escola de les monges, però, a ella, no li agradava anar-hi. Li recordava l’orfenat de Zamora, que també dirigien monges. Ella volia anar amb les xiquetes del carrer, sense l’uniforme, i així, jugant i treballant, i vivint com es vivia a la postguerra, va aprendre la llengua de Borriana. Als 15 anys es va posar a festejar amb Salvador, que ara és el seu marit, i amb qui sempre ha parlat valencià. Van tenir dues filles, a les quals mai no van parlar castellà. La gran, María Amparo, que porta amb el marit una empresa de logística i transports, també ha mantingut la llengua que li va ensenyar sa mare, se l’estima i d’aquesta manera l’ha transmesa als fills.

Sara, amb 13 anys, la filla menuda, va a l’institut, on cursa l’educació secundària obligatòria, i té com a llengua màtria el valencià.