Un pròleg que fa molta ràbia

Empar Marco

Directora general d’À Punt Mèdia

Empar Marco
Fotografia: J.C. Cardenas

Fotos tractades per a destacar dues paraules, minoria i desigualtat. Fa molta ràbia.

Fotos de representants públics on hi ha molts homes i poques dones. Fa molta ràbia.

Fotos que són la mirada dels mitjans de comunicació. Una mirada que transmeten. Asimetria. Fa molta ràbia.

Lleis per a imposar la igualtat, per a protegir les dones. Fa molta ràbia. 

Lleis per a evitar discriminacions. Fa molta ràbia. 

Lleis per a evitar el maltractament. Fa molta ràbia.

Tractem la vida de la mateixa manera que s’han tractat aquestes fotos. Forcem el destacat, el traç, el color. Fem-ho. Mirem allò que volem mirar. Existeix el difuminat.

Qui es creu que la natura ha sobredotat els homes per a dirigir el món?

Tu no ho creus? Doncs no invoques les lleis. Fa molta ràbia. 

Canvia el gest, la mirada, la imatge que transmets. Canvia la paraula, el llenguatge que s’usa com a ferramenta per a construir la realitat. Ai, els mitjans de comunicació! Existeix el difuminat.

Les dones sempre hem lluitat en milers de batalles, fem girar el món, el millorem. Enfoca. Aquesta és la foto. Dispara i mostra. A aquesta no li calen retocs ni difuminats. 

Minoria i desigualtat són dues paraules insuportables. ADONA’T ho sap. El col·lectiu llança un crit. Un crit que vol trencar sostres de vidre, de ciment armat o de paper de seda. I llavors ja no caldrà fer exposicions ni pròlegs com aquest que parlen de ràbia.