Teresa, M. Jesús i Laia

Des de Tronchón, poble de Terol tocant a la frontera amb els Ports, van baixar a Castelló el meu iaio i la iaia Teresa amb tres filles, la més menuda d’elles era ma mare, M. Jesús.

Una vegada establerts a la Plana, mitjançant un petit comerç, van començar a adquirir els primers ingressos a la ciutat, al mateix temps que hi anaven creixent les relacions personals i que s’anaven introduint en la cultura i la llengua valencianes.

Ma iaia no parla el valencià, ma mare el començà a parlar de jove, i jo he crescut amb la riquesa del bilingüisme, ja que amb la iaia aprenia el castellà, i amb la família i a l’escola, el valencià.
Quan ets menut l’aprens quasi sense adonar-te’n i quan comences a fer-te gran t’adones que el que t’han ensenyat és molt més que una llengua, és una identitat cultural envoltada de valors.

Cadascú és d’allà d’on se sent, jo em sent i sóc de Castelló, però quan vaig allà d’on han sigut els meus se’m desperta el sentiment de pertànyer-hi també, però això sí, sempre m’acompanya la meua identitat cultural.