Rosa, Rosa i Mei Na

En la cultura xinesa hi ha la creença que si dues persones estan destinades a trobar-se, estan lligades per un fil roig que al llarg de la vida es pot estirar, fer-se molt llarg o que pot estar molt embolicat, però al final les dues persones es troben.

Una persona arriba a la seua família i a la seua terra
des de la panxa de la mare, des d’un ventre arrendat, des del poble del costat o des de l’altra banda del planeta. Pot ser com sa mare o d’un altre color. El fet és que aquesta persona ha arribat a casa amb els seus.

I a partir d’aquest moment, alguns pregunten:
“Quina llengua parles a la teua filla?”

Ma mare m’ha ensenyat en la seua llengua. I la meua iaia va ensenyar a ma mare en la mateixa llengua. La meua besàvia va ensenyar a la meua iaia d’igual manera. I així fins als orígens.

Totes les dones de la família hem après a parlar valencià, i a estimar, riure, plorar, gaudir i patir en aquesta llengua. Val a dir que els hòmens també.
Així que, quina llengua parle a la meua filla?
Sense cap mena de dubte, la llengua de la nostra família i de la nostra terra.

El valencià.