He de reconéixer que la meua generació —els que van nàixer en els anys quaranta i cinquanta— ha sigut privilegiada perquè vam lluitar contra la dictadura franquista i ens esforçàrem perquè s’implantara una cultura democràtica, es respectara la nostra llengua i la cultura valenciana i, a més a més, volíem que es resignificara el paper de les dones en aquesta nova etapa. En les últimes dècades hem intentat corregir allò que en els primers anys de la democràcia no es va fer bé: reconéixer les víctimes del franquisme i tornar-los la dignitat, és a dir, parar la temptació d’oblidar i exigir el dret de recordar.
A Castelló vam ser també privilegiats perquè estrenàrem la Universitat Jaume I i en la nostra investigació per omplir les llacunes que tenia la història contemporània de Castelló i les comarques vam tindre el màxim de recolzament. La nostra implicació va ser doble, per una banda, vam intentar omplir aquest buit historiogràfic amb treballs d’investigació el més científics possibles i, per altra banda, ens vam dedicar a rescatar testimoniatges orals i documents escrits i gràfics de les persones que van viure períodes que havien sigut amagats o distorsionats en la dictadura de Franco, com la Segona República i la Guerra Civil.
Reconec que em resulta tan atractiu escriure la història de Castelló i les comarques, com corregir i revisar les investigacions d’altres escriptors i escriptores per a poder publicar-los, perquè per a mi el més important són els possibles lectors i lectores que àvidament llegiran l’obra que tindran a les seues mans, ja que, en definitiva, investigar i publicar és traure del silenci els personatges i els records que ens donaran identitat com a poble i composaran el canemàs de la nostra vida. La col·lecció “Història i Memòria”, que hem fundat i coordinem, estic segura que vos ajudarà en aquest objectiu.
Com sempre he rebutjat la monotonia de la vida quotidiana, he sigut imaginativa i, com és natural, m’han agradat els llibres, perquè m’obrien a móns, costums, valors i persones diferents. Encara que en fa molts anys, no oblide mai els contes orals que ma mare em relatava i que havia rebut del seu pare Antoni, qui, amb nou fills, quan deixava d’anar al camp delectava tota la família i els amics amb les contalles i la música d’acordió.
En aquests contes jo tenia els meus herois i heroïnes que em llevaven la por i em van ajudar a afrontar els moments difícils en la vida.
Els meus anys universitaris es van decantar per lectures intenses de llibres d’història i novel·les. Recorde que a l’estiu devorava les obres de García Márquez, Vargas Llosa, Blasco Ibáñez o els assajos del historiadors Josep Fontana o Gabriel Jackson i també dels grans pensadors Marx i Engels. Aquests llibres em van ensenyar les desigualtats que a través de la història va viure la humanitat i vaig anar adquirint consciència política del que em rodejava. Perquè els estudiants de la meua generació estàvem lluitant contra el franquisme.
ADONA'T 