Mari Rubio
Presidenta d’ADONA’T.
La memòria és la condició que dóna coherència a les persones, sentit a la vida i projecció de futur a les societats. Allò que hem fet, com hem sigut, què hem aprés, l’experiència viscuda com a persones i com a pobles, és el que ens situa en el present i ens empeny a fer projectes de futur.
Si desaparegueren els nostres records deixaríem de ser qui som, no podríem reconèixer la realitat en la qual vivim, ens trobaríem perduts, desorientats, abatuts. Per això privar de la memòria a una persona és condemnar-la a la freda solitud. Una persona, un poble sense memòria es troba en la més absoluta i trista de les desorientacions, no té on agarrar-se, no té referències, no sap com desenvolupar les seues aptituds, i tampoc té futur.
Al llarg del temps, els sistemes polítics cruels han utilitzat l’ostracisme per fer desaparéixer de la vida pública aquells qui els eren molests, esborrant-los de la memòria dels seus veïns, matant-los en vida. El franquisme va intentar fer desaparéixer de la memòria col·lectiva fets i persones incòmodes per als que ocupaven el poder i això ens va fer orfes de la nostra pròpia història. La imposició de l’oblit va fer augmentar el dolor d’aquells que havien perdut persones volgudes, però també ens va privar de conéixer línies de pensament, formes d’organització i projectes que estaven a l’avantguarda dels moviments socials, culturals i estètics.
Les dones d’ADONAT no volem renunciar a res, a la memòria tampoc. Amb les obres que us presentem volem col·laborar a recuperar aquells retalls de la nostra història que ens han sigut robats. Perquè és la nostra història, són els nostres records i els volem recuperar. No sols per homenatjar qui va desaparéixer en aquells temps amargs i tristos, també per retrobar-nos amb il·lusions, esperances i projectes que van ser estroncats; volem trencar l’oblit que el franquisme va deixar caure sobre el nostre País, com una immensa llosa.
Han sigut les dones qui, en moltes ocasions, han preservat la memòria, les que han transmés de generació en generació la cultura, la llengua, els records del poble. Per això hem demanat a 13 artistes de les comarques de Castelló que amb les seues obres plàstiques ens facen reflexionar sobre la memòria perduda i la memòria retrobada, amb goig, amb la convicció que vindran temps millors, que ja estem en camí. Les artistes, millor que ningú, amb les seues obres ens provoquen sensacions, ens fan despertar emocions que queden gravades al nostre esperit, rejovenint la nostra ment, i això és un antídot contra l’oblit.
Raimon deia en una de les seues cançons “ens han amagat la història i diuen que no en tenim”, volem que mai més torne a ser possible que algú ens furte els records, que ens condemne a l’oblit, volem ser qui som i no renunciem a res.
ADONA'T 