Mestra i permanent sindical de STEPV.
Sóc mestra d’educació especial i des de fa un any i alguns mesos treballe com permanent sindical, en lluita per l’escola pública.
Quan vaig vindre al País Valencià, a Castelló, vaig afiliar-me a l’STEPV i vaig començar a participar. Pensava que era una forma de treballar per l’escola pública.
Hem perdut molt. Cal un canvi i ara es donen les circumstàncies, però no podem cometre l’error de deixar-los sols governant, hem d’estar en primera línia, han de comptar amb nosaltres i nosaltres amb ells. Hem de cobrar parcel·les de poder.
El col·lectiu de mestres és evidentment femení, però sobretot en la primària moltes vegades el director és un home. Encara ens queda camí. Ningú ha de vindre a defensar-nos. Hem de trencar l’estructura patriarcal de molts anys establerta. Nosaltres ens hem de creure que podem fer-ho, hem d’adonar-nos que podem ocupar llocs de responsabilitat.
Vull un país que els seus governants no s’avergonyeixen de la llengua i la cultura pròpia que no pensen que parlar valencià siga un «defecto», com va dir l’actual consellera de Cultura. I vull un país on hi haja el dret a decidir el que vol la gent.
Hem de recuperar una societat participativa que defense la llengua, la cultura i els serveis públics. Hem de tornar a empoderar-nos. La lluita pels drets de la dona ens importa a tots i a totes.
ADONA'T 