Begonya Sáez Tajafuerce
Prof. de filosofia contemporània i d’estudis feministes, de gènere i queer
al Departament de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
La misogínia es fa manifesta en les moltes i diverses formes de violència que és infligida contra les dones. Ara bé, convé il·luminar la misogínia des d’una perspectiva que sovint passa desapercebuda i que deixa de banda la seva consideració estrictament emotiva o passional, en virtut de la qual la misogínia es veu reduïda a mera anècdota. Segons aquella perspectiva, en canvi, la misogínia és estructural i ho és en la mesura que atorga consistència afectiva a l’heteropatriarcat, en qualsevol de les seves articulacions.
L’aversió a les dones, que hi justifica la violència, és estructural i, per tant, la violència contra les dones també ho és. Això vol dir i s’explica en part pel fet que la misogínia respon a una lògica transhistòrica, tal com ho mostren els textos inclosos en aquest catàleg, els quals estan a la base de les propostes artístiques que els il·lustren. És a dir, que les moltes i diverses formes en què es fa manifesta la misogínia s’articulen al llarg de la història a tenor d’una lògica que s’hi perpetua i que els és pròpia. Aquesta lògica transhistòrica que informa la misogínia és la lògica binària, que és la lògica del discurs –o, com diríem amb Michel Foucault, l’ordre del discurs. I, encara més, és la lògica del discurs que conforma la institució, tota institució, per definició, i que, com a tal, s’erigeix en discurs de poder. D’aquesta lògica són exemple, de nou, els textos que han estat seleccionats per a aquesta iniciativa crítica i que, en franca declinació transdisciplinar, fan oberta ostentació del poder en què la institució, qualsevol institució, una vegada rere altra els ratifica i, alhora, s’hi ratifica.
El catàleg d’Il·luminades, les obres que l’integren, fan visible la misogínia com a estructura. I fan visible l’operació que, segons el meu parer, assegura l’eficàcia de la lògica binària, transhistòrica i transdisciplinar, que garanteix la institució i que comporta una forma primera, en tant que discursiva, de violència. Em refereixo a la mediació com a operació que consisteix a sotmetre sense més les dones a un significant que no sols les representa, és a dir, que les diu tot manllevant-los la veu pròpia, sinó que, a més, les representa totes i totalment, és a dir, que
les diu totes, sense excepció, i totalment, sense resta. La mediació és l’operació que performen els textos seleccionats en aquest catàleg mitjançant l’ús del significant “les dones” o “la dona”, tot pressuposant una essència que hi correspon i que, com a tal, pot ser copsada plenament.
Tal com ho posen en evidència les il·luminades, les d’abans, les d’ara i les de sempre, l’eficàcia de la mediació rau a articular el discurs en virtut d’una única determinació lògica, és a saber, l’universal, en què cada dona queda reclosa en cos i ànima i deixa, així, de ser cada dona, perquè la mediació, en tant que operació primera del discurs, hi aspira en atenció a l’universal, és a dir, aspira a totes les dones i hi aspira totalment. “Les dones” o “la dona”, segons l’ordre del discurs, és a dir, segons la lògica binària, diu – i només pot dir – un universal. I, d’aquesta manera, perd de vista el caràcter radicalment singular de tot subjecte, de tota dona, que n’és, a més, xifra ètica i política. Perd intencionadament de vista aquest caràcter radicalment singular, que menysprea i que violenta, perquè no es deixa mediar. I no es deixa mediar perquè és d’un altre ordre, perquè no és de l’ordre del discurs.
Els textos que il·lustren les il·luminades operen el menyspreu i la violència que s’infligeix discursivament contra les dones quan se’n força la mediació de manera que res no n’escapa, és a dir, quan les dones són totes llegides, totes interpretades, totes conegudes i reconegudes, totes sabudes i totes representades; quan les dones són forçades a l’ordre de l’universal del qual participen, és clar, encara que no totes o no del tot. Calen, insisteixo, les il·luminades d’abans, d’ara i de sempre per posar llum, donar color i estampar blanc sobre negre la violència de la mediació i, així, revelar-la com a forma naturalitzada de violència tot fent-la meridianament visible dins i fora de la institució. Calen les il·luminades. Celebrem-les.
ADONA'T 