Rosa Roig i Soler (1890-1969)
El pacifisme pot trobar-hi el més ferm costat en l’ensenyança de la Història, car n’estic convençuda que la guerra serà un impossible quan tots els mestres i profesors es donin conte de l’imponderable valor educatiu d’aquesta disciplina. Jo he desitjat fer de cada alumna meva una pacifista. Ho he aconseguit?
Roig, Rosa: El meu treball de divuit anys com a professora d’Història a l’Escola Normal de Mestresses de les Balears, un testimoni excepcional (document inèdit, del 6 d’octubre de 1931)
Extret de Comas Rubí, Francesca i Maria Isabel Miró Montoliu: «El testimoni de Rosa Roig, un exemple de renovació pedagògica…» Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 14 (juliol-desembre, 200 9), pàg.197-227

Autora: Joana Bruna

M’agraden les idees que exposa la Rosa Roig i Soler. Són reivindicacions que venen de lluny i que, contràriament a aquell moment de la nostra història, actualment estan a l’ordre del dia i les reclama el gruix de la població, tal com he volgut reflectir a la meva il.lustració.
És per això que a la pregunta de l’autora, «Ho he aconseguit?», li diria que queda molta feina i que hem de seguir treballant per la nostra llibertat, com a dones i com a persones, i per a transmetre-la a les joves generacions, des de l’ensenyança, el pacifisme i el feminisme.