Tesa
Compositora i cantant

Fotografia: Carlo Blacksoul
Ei, dones, què passaria si un dia s’alçàrem?
Si trencàrem els barrots i omplírem les garrafes,
els deixaríem a tots
plegant garrofes.
Que ja és hora que deixen de manar,
que la igualtat és una cosa que no cal demanar
que és p’a cagar-se, que és p’a no torcar-se,
que és patriarcal, cal enterrar-se.
Que estic cansada de veure la mateixa escena,
ell la domina a ella,
quin fàstic, la tele és un càstig,
un món fantàstic
però no soc de plàstic.
I ací estic, i veig les coses clares,
alt índex de pobresa si tens fills i eres mare
són els espills, jo cante esta cançó, i sempre
me’n ric si parlen de conciliació.
Som les dones, les dones, les dones,
què passaria si un dia s’alçàrem?
Som les dones, les dones, les dones,
què passaria si un dia s’alçàrem totes?
Pour ceux qui doutent je suis une femme
qui clame pour continuer sa route.
Indépendance, libération et la prison pour tous
les brutes
qui nous frappent, nous touchent,
sans consentement.
Le sentiment de tout un genre, je l’exprime
avec ces mots,
on en a eu assez de tous ces pauvres acharnés
qui braillent.
Sachez aujourd’hui que commence la bataille.
Del disc AL-TESA