Membre de la Conlloga Muixeranga de Castelló.
Treballa als Serveis Territorials d’Indústria.
El meu iaio José María era un llaurador d’un poble de la Ribera Baixa que va conéixer la seua primera filla, ma mare, tancat a la presó i després va ser desterrat a Valdepeñas, a la Manxa. Això m’ha marcat molt. Quan vaig vindre a viure ací, a Castelló, vaig vore la possibilitat d’aprendre allò que a una part de la meua família li havien negat.
Sempre he pensat que un poble que no estima o que desconeix les seues arrels, que no les respecta, no mai serà capaç d’avançar, i com a dona el més important privilegi és ser una transmissora de tot este llegat a la meua família, a la meua filla. Ara compartim un projecte molt bonic que va nàixer just fa una any a la ciutat de Castelló: la Muixeranga.
La Muixeranga és un tresor nacional que hem de cuidar i fins i tot és patrimoni immaterial de la humanitat. Significa una unió on la teua forma suma, se suma al conjunt i permet alçar la figura cap a dalt i fa que els xiquets toquen el cel amb la mà. Moltes vegades quan fem muixerangues sentim a la gent dir: “Què fan, castells?” I és quan te n’adones que encara hi ha molta faena per fer.
Amb la conlloga, comprenc que he recuperat per a la meua família les arrels. El meu iaio se’n va haver d’anar i la meua filla ha retornat, és feliç, fa moltes coses i sent que ha de treballar per a transmetre el seu llegat.
La societat que hem de crear ha de ser capaç de transmetre els valors que hem heretat… i només podrà fer-ho si està formada per hòmens i dones compromesos.
ADONA'T 