M. Paz, Lourdes, Irene i Maria

Som Irene i Maria, tenim 11 i 9 anys i vivim a Castelló, on vam nàixer. A la foto, estem amb la mare, Lourdes, i la iaia Mari Paz (l’“abu”). Elles van nàixer en un poble de Guadalajara que es diu Sigüenza, i on només es parla el castellà. L’avi va venir a Castelló per treballar, i li va agradar tant que va decidir quedar-s’hi a viure, i va portar tota la família quan la mare tenia 17 anys.

La mare i la iaia mai havien sentit el valencià. La mare va fer nous amics; alguns li parlaven valencià i uns altres, castellà. A poc a poc, el van anar comprenent, encara que no el parlen. La mare el va aprendre a escriure un poquet en un curs que va fer quan anava a la universitat,
i ara el parla amb nosaltres quan ens ajuda a fer els deures de l’escola.

Nosaltres parlem castellà i valencià. La família de la mare ens parla castellà i la del pare, valencià. El pare és de Torreblanca i ens ha contat que quan era menut, encara que tothom hi parlava valencià (la família, els amics, i tot el poble), a l’escola només ensenyaven el castellà, i no hi havia llibres ni contes, ni programes de televisió en valencià. Ara, a la nostra escola aprenem de primer el valencià, i tenim molts llibres en aquesta llengua, els d’estudiar i els de llegir, i també n’hi ha sèries i dibuixos animats.

Nosaltres som bilingües i vivim en una família que té dues llengües, que hem aconseguit parlar, llegir i escriure (fins i tot ho ha aconseguit Irene, que, com que està malalteta, de xicoteta algunes persones pensaven que no era convenient parlar-li valencià, però ho ha aconseguit i per això tots estem molt orgullosos d’ella).