Fotògrafa
El món necessita aquestes persones responsables d’explicar el què i el com, perquè ara mateix estem intoxicats d’informació inútil i de mentides. Es necessiten més mans, més ulls, més caps i més boques per fer arribar el missatge. És igual si arriba per les ones radiofòniques, en cada paraula d’un periòdic o plasmat en una imatge, siga com siga, no importa.
Per aquesta raó estic estudiant Periodisme a la Universitat Jaume I, buscant formar part d’aquestes persones que mostren i descobreixen aquests què i com.
A més a més, no és la primera vegada que em compromet amb un projecte relacionat amb les dones i la seua lluita per formar part d’una societat igualitària, l’any passat vaig participar amb el relat
“…Ella me mata la esperanza”,
finalista en el X Concurs Literari de Narrativa per a Dones: “Las mujeres cuentan”.
Aquesta vegada tinc l’oportunitat de participar en un projecte amb el qual desitge plasmar la dona, la dona gran i plena de vivències, la dona adulta que viu, ensenya i encara aprèn, i la dona que arriba, que heretarà la força per donar l’espenta al futur.
Amb totes dues mans
Maria Mercè Marçal
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
ADONA'T 