L’ull d’ADONA’T_

Quan l’any 2003 vam fundar ADONA’T teníem una gran esperança en poder canviar, si no el món sencer, al menys contribuir a fer petits canvis en el nostre món, al nostre entorn més immediat. I en eixa línia hem anat treballant tots aquests anys. Promocionant les dones i el saber femení, intentant preservar i difondre la cultura en la nostra llengua.

Hem fet trobades, hem publicat articles, hem organitzat projeccions de cine, hem participat en fors d’anàlisi, vam muntar Creuallibres, i vam col.laborar en l’elaboració del I Pla d’Igualtat Municipal. Hem realitzat darrerament un cicle de Cuina Tradicional en Parella amb un gran èxit.

Els nostres “projectes estrella”, però, han sigut el cicle d’exposicions fotogràfiques amb motiu del 8 de març. La primera exposició va ser el 2009, motivat per la impossibilitat de trobar fotos on la dona i el seu treball foren protagonistes. Com que no hi havia fotos, les vam fer nosaltres. Bé, les vam encarregar, vam buscar les dones, les vam implicar en el projecte i vam organitzar la primera exposició. No va ser fàcil. A cap galeria ni sala d’exposicions semblava interessar-li. No trobaven un forat per encabir-la. Castelló Cultural i el Museu, però, van cedir l’espai i han estat cita anual del Dia Internacional de la Dona per a eixa, i totes les exposicions que van vindre després. També la Universitat Jaume I ens va prestar el suport i les instal.lacions i va resultar de gran ajuda facilitant que estudiants de l’UJI foren les fotògrafes de les següents exposicions. Les nostres exposicions han rodat per Vila-real, Onda, Benicàssim, la pressó d’Albocàsser…

Perquè després de “Dones d’Ofici”(2009) va seguir “Dos dones i un repte: retrats” (2010), on les fotos eren de parelles de dones que han empés juntes un projecte. I a aquesta va seguir, “Llengua màtria. Dones de paraula” (2011), on el tema era la conservació i la millora de l’ús del valencià al llarg de tres generacions, gràcies a les dones com a transmissores, que va juntar a la imatge uns textos personals de les models carregats d’emocions i estima per la llengua. Els nostres llibres-catàleg de cada exposició són també unes petites obres mestres del que volem dir i mostrar.

Enguany, amb L’ull d’ADONA’T. Fotografia lliure, volem concloure aquest cicle de fotografia oferint una visió personal del que han estat aquestos anys de treball. Les fotògrafes que han col.laborat tots els anys, oferiran la seua obra un altra vegada, amb l’únic repte de plasmar la mirada d’ADONA’T. Una mirada clara, sincera, compromesa amb el present i el futur però sense oblidar el passat que ens ha dut fins ací. Implicada en la millora de l’entorn, crítica amb el que no ens agrada i amb ganes de subratllar el que per a nosaltres, les dones d’ADONA’T, és important: allò que és nostre i sentim en perill.

Creiem que ho hem tornat a aconseguir. Donem les gràcies a totes les fotògrafes que ens han ajudat a que la manera de mirar d’ADONA’T puguem compartirla amb la resta de mirades. Donem les gràcies a totes les models d’aquestos anys per haver-se implicat i haver-nos brindat el seu esforç per mostrar que les dones fem coses importants i útils des de la nostra parcel.la personal. Gràcies a les institucions que han confiat en nosaltres, facilitant-nos plasmar amb qualitat i en llocs d’importància estratègica el resultat de tantes hores de feina.

Gracies als milers de persones que han visitat les nostres exposicions en aquests anys, han entés el que volíem dir i han mirat la realitat des dels nostres ulls.

Les dones d’ADONA’T ja estem treballant en els propers projectes. Cal que no parem. Ull viu.