Lourdes, Lourdes i Clara

L’any 75 vam aterrar a Castelló, una parella formada per un malagueny i una dona de Conca, amb una xiqueta de 4 anys i un bebè de pocs mesos. Una volta establerts, ens vam adonar que a més de tarongers i paelles, aquesta terra tenia una riquesa cultural pròpia.

Llavors vam optar per intentar integrar-nos en aquest poble, conèixer-ne els valors, els costums i les tradicions, i intentar transmetre’ls als nostres fills i filles.

Davant aquest repte vam trobar un suport inestimable en amics, amigues, veïns i, especialment, en alguns mestres. Ara la realitat és ben diferent de la de fa 36 anys, ara les meues filles i la meua néta són castellonenques i les senten castellonenques, perquè ho són, viuen en valencià, i les tradicions d’aquest poble formen part de la seua, la nostra, identitat cultural.

Totes tres ens sentim agraïdes a cadascuna de les persones que han entès el nostre posicionament i que, encara ara, ens fan costat.