Tinc 47 anys complits i encete una faena nova sota el paraigua del periodisme. M’he incorporat a l’equip que gesta un programa de ràdio sobre llibres a la nova corporació de mitjans de comunicació públics valencians, À Punt mèdia. Açò em permet utilitzar a diari les ulleres per a la presbícia perquè passe moltes hores davant l’ordinador i perquè he de llegir, com a mínim, un llibre a la setmana. També faig classes de televisió i ràdio a les noves generacions de periodistes de la Universitat Jaume I; i ha estat a l’aula on he comprovat que les inquietuds dels estudiants de hui són diferents a quan jo vaig fer la carrera de periodisme, allà pels anys noranta del segle passat.
Abans, vaig treballar en televisió i premsa en paper i sempre tindré al cor Canal 9 i el primer periòdic on vaig escriure, Castellón Diario; dos empreses llançades al cementeri de l’oblit col·lectiu.
En la vida privada, tinc molta sort: sóc dona, mare, filla, germana i amiga, estimada fins i tot abans de prendre’m el café de matí. Jo també us estime.
ADONA'T 